Baixa un 11% el deute viu dels ajuntaments vallesans

El deute viu dels ajun­ta­ments del Vallès Ori­en­tal es va reduir en un 11% entre els anys 2011 i 2014, segons el Minis­teri d’Hisenda. La gran majo­ria dels muni­ci­pis van reduir la seva càrrega finan­cera però altres, entre els quals des­ta­quen Gra­no­llers, Mollet o les Fran­que­ses, el van incre­men­tar.

Alguns ajun­ta­ments mati­sen i fins i tot con­tra­di­uen, però, les dades del govern. A Gra­no­llers, el regi­dor d’Hisenda, Jordi Ter­ra­des, asse­gura que, comp­tant l’admi­nis­tració muni­ci­pal i les soci­e­tats i patro­nats muni­ci­pals, el deute con­so­li­dat ha pas­sat de 52.197.000 a 39.940.000 mili­ons i, per tant, s’hau­ria reduït en 12,3 mili­ons, un 23,4%.

Segons Ter­ra­des, la diferència ve del fet que Hisenda només compta el deute de l’Ajun­ta­ment i no el con­so­li­dat.
Un por­ta­veu de l’Ajun­ta­ment de Mollet indica que el deute ha pujat perquè s’ha pri­o­rit­zat el man­te­ni­ment dels ser­veis públics i arran dels impa­ga­ments de la Gene­ra­li­tat. Asse­gura que a finals del 2014 el deute ja es va situar en els 40,5 mili­ons i que bai­xarà fins als 37 a finals d’aquest any.

A les Fran­que­ses, el regi­dor d’Hisenda, Fer­ran Jiménez, diu que en aquest man­dat “no s’ha incre­men­tat el deute” i que tot prové de les fac­tu­res impa­ga­des que es van tro­bar l’any 2011 i que van obli­gar a dema­nar un crèdit ICO per pagar els proveïdors.

L’aug­ment més relle­vant és el de Figaró, que va pas­sar de 817.000 euros a 2,7 mili­ons. El regi­dor d’Hisenda diu que es deu al retard del paga­ment de les des­pe­ses de la Llei de bar­ris de la Gene­ra­li­tat.
A la banda contrària, Mon­tornès pre­senta una de les millors evo­lu­ci­ons, pas­sant d’11,7 a 5,8 mili­ons. Segons l’alcalde, José Mon­tero, una part es deu a l’amor­tit­zació ordinària, però “el fet excep­ci­o­nal és el crèdit de 3,5 mili­ons que vam dema­nar per fer l’ins­ti­tut Marta Mata i que la Gene­ra­li­tat ja ens ha tor­nat”. A més, l’Ajun­ta­ment ha pogut fer dues amor­tit­za­ci­ons extra­or­dinàries d’apro­xi­ma­da­ment un milió els anys 2013 i 2014. “Hem pas­sat d’una ràtio d’endeu­ta­ment del 75% al 2011 al 31% al 2014 i això ens dóna la pos­si­bi­li­tat de dema­nar crèdits en millors con­di­ci­ons”.

A Cano­ve­lles, l’evo­lució posi­tiva es deu a la no con­cer­tació de nous préstecs i a l’amor­tit­zació de més d’un milió anual.

Lliçà d’Amunt ha reduït el deute a menys de la mei­tat. Amb els diners cobrats de Mango en con­cepte de com­pen­sació per l’apro­fi­ta­ment mig es va poder reduir el deute de l’empresa muni­ci­pal d’obres (EMO), molt endeu­tada per la cons­trucció d’habi­tatge públic. Aquesta apor­tació va fer reduir el deute en uns cinc mili­ons i la resta s’han rebai­xat amor­tit­zant uns 2 mili­ons d’euros de deute anual gràcies també a l’estalvi gene­rat per la gestió directa de ser­veis com la reco­llida d’escom­bra­ries.

En relació amb el nom­bre d’habi­tants, la càrrega finan­cera pro­por­ci­o­nal­ment més ele­vada és la de Figaró, amb 2.457 euros per habi­tant. Un dels pobles més petits, Mont­seny, regis­tra 1.284 euros, men­tre que a Sant Fost és de 1.026. Mollet, Santa Eulàlia i Mont­meló superen els 800 euros i les Fran­que­ses, Gra­no­llers, la Roca i Sant Feliu, els 600. El més baix és el de Cànoves i Samalús, amb només 5,59 euros per habi­tant. Santa M. de Mar­to­re­lles i Vilalba Sas­sera no tenen gens de deute.

La notícia com­pleta a