L'ús del català dels escolars baixa a la meitat fora de l'aula

El dimoni de la immersió lingüística, tal com és vist pels sectors de l'espanyolisme més recalcitrant, és en realitat un angelet carregat d'innocència i sense capacitat de fer el més mínim mal al paper preponderant de la llengua castellana. Aquesta evidència té la constatació en les dades de l'informe de Política Lingüística del 2014, en què s'exposa que, mentre que un 63,6% dels alumnes de quart d'ESO, últim nivell de l'educació obligatòria, asseguren que fan servir el català sempre, o gairebé sempre, quan parlen amb els professors, aquests mateixos alumnes, quan surten de classe i parlen entre ells, en un 39,1% no fan servir mai el català.

Les dades d'usos lingüístics en aquest nivell demostren que tampoc l'ús de la llengua catalana és monolític entre els professors. En aquest sector hi ha un 12% que el fan servir de manera irregular i fins a un 7,4% que no el fan servir mai o gairebé mai.

Que l'ús parlat del català entre els joves és relativament baix en relació amb el coneixement real que en tenen queda demostrat per l'elevat percentatge d'utilització d'aquesta llengua en les proves de selectivitat, que l'any 2014 va arribar fins al 96,3%, la dada més alta des de l'any 2007. On més alt és l'ús del castellà en aquesta prova és a la Val d'Aran, on els batxillers que opten per aquesta llengua arriben al 13%.

Quan aquests alumnes arriben a l'àmbit universitari es troben amb un ús majoritari del català com a llengua utilitzada preferentment pels professors, però amb un ventall de percentatges que va des del 88,6% de docents de la Universitat de Lleida que fan classes en català fins al 52,2% de la Pompeu Fabra. La mitjana a tot el país és d'un 76% de docents que fan servir el català, un 14,% que opten per fer classes en castellà i un 6,7% que fan servir alguna altra llengua estrangera.

El contingut de l'informe va ser presentat ahir pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. En una compareixença posterior davant la premsa, el conseller va voler ressaltar la dada que indica que el català s'està consolidant com a llengua d'atracció per a aquelles persones que no l'han tingut com a idioma matern. En aquest sentit va subratllar el fet que un 60,2% de les persones que han nascut a Catalunya i que tenen un dels dos progenitors, o tots dos, nascuts fora de Catalunya han adoptat la llengua del país com a vehicle de comunicació amb els seus fills.

En relació amb el comportament de les persones vingudes de fora de Catalunya i establertes aquí, destaca de manera poderosa el desinterès dels nascuts a altres parts de l'Estat per estudiar el català, ja que un 60,4% asseguren que no tenen cap intenció d'estudiar-lo. En canvi, només un 23,5% dels nascuts a l'estranger diuen que no faran cap curs.

El treball presentat ahir fa especial esment dels consums culturals. Ha crescut un 6,8% el consum de premsa diària en català entre el 2013 i el 2014, i també creix sis punts percentuals el nombre de lectors de revistes en català. Pel que fa al consum televisiu, són una majoria aclaparadora, un 82,7%, els ciutadans que han vist programació en castellà, mentre que els que han vist televisió en català són un 54,2%.

Passa el mateix en el món de les noves tecnologies i el consum d'internet. Un 88,4% dels usuaris de la xarxa han visualitzat pàgines en castellà, mentre que només un 37,6% han obert pàgines en català. Del 2013 al 2014 hi ha una davallada de 4 punts percentuals del consum de pàgines en català.

On el català punxa és en el món dels videojocs, en què només un 1,6% dels ciutadans han jugat amb un producte en català davant del 73,7% dels que ho han fet en castellà.