Tot un poble s'uneix per donar vida al Misteri de la Selva
Un centenar de veïns de la Selva del Camp es converteixen en actors d'una funció que es veurà el 14 i el 15 d'agost
Més d'un centenar de veïns de la Selva del Camp (Baix Camp) ja fa dies que estan posats en la pell dels protagonistes del Misteri de la Selva, que es representarà a l'església parroquial de Sant Andreu Apòstol del municipi els dies 14 i 15 d'agost. L'obra és el drama sacre assumpcionista més antic d'Europa que es conserva en llengua romànica, i es representa de forma ininterrompuda des del 1980. Recull les tradicions que giren al voltant de la festa de la Mare de Déu d'Agost, i el tema central de la representació, l'Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. En aquesta 36a edició s'espera que prop d'un miler de persones puguin gaudir de l'espectacle.
Últims preparatius per deixar a punt la posada en escena de la 36a edició del Misteri de la Selva. Tot i que la setmana que ve encara es faran algunes proves més, aquest dijous a la nit ha tingut lloc un dels darrers assajos generals de l'obra. Una funció en què prenen part unes cent persones -entre actors, actrius i responsables-, la majoria selvatans, i que es veurà el proper divendres i dissabte.
Molts d'ells fa anys que formen part de l'espectacle, com l'Anton Ferraté, que hi és des del primer dia. Ell mateix explica que és membre del grup de teatre 'La Moixera', entitat que, juntament amb l'Schola Cantorum, es va encarregar de buscar fa 36 anys les persones necessàries per començar a interpretar el Misteri de la Selva. "Vaig començar fent d'apòstol, després vaig fer de rabí", recorda, "i des de llavors faig de Llucifer, fa 28 anys". Ferraté també posa en valor el voluntariat de la gent, que si no s'hi impliqués ja hauria deixat perdre la tradició.
Per altres és la primera vegada, com per la Mireia Fernández, de tretze anys, que s'ha animat "perquè tota la meva família s'hi havia apuntat i és una tradició", i també "perquè hi van les meves amigues", reconeix. Comenta que el que ha trobat més complicat és aprendre's la lletra, "perquè tot és en català antic i hi ha paraules que no s'entenen i són difícils de pronunciar".
Joan Massana, actor i membre de l'equip de direcció, detalla que cada any fan millores en la representació, però que es tracta de canvis que no es veuen, com ara qüestions de vestuari, il·luminació o el treball de preparació vocal. Unes modificacions "que no es noten però hi són", i "creiem que ha de ser així", assegura.
Massana, que fa de Jesús, exposa que enguany compten amb una desena de noves incorporacions, a més d'alguns moviments interns de persones que canvien de paper. També parla de la forma de treballar de l'equip directiu tenint en compte que s'ha de gestionar un grup i fer "que totes les personalitats es complementin". A la vegada, destaca que la direcció ha de saber combinar el tarannà selvatà amb el fet que es tracta d'un grup amateur, i indica que cal "trobar el punt mig de l'exigència professional, perquè les coses s'han de fer ben fetes, però sense ser professionals".
El Misteri de la Selva
El Misteri de la Selva ha esdevingut, al llarg del temps, una autèntica joia del teatre medieval, i el 1994 va rebre el Premi Nacional català de la cultura popular a la millor iniciativa artística. El text de l'obra, anònim, el va trobar l'historiador local Joan Pié en un quadern dipositat a l'Arxiu Parroquial de la Selva, juntament amb altres textos de mitjans del segle XIV pertanyents al Senyoriu de Prades i Mont-ral. Posteriorment, el quadern es va traslladar a l'Arxiu Històric Diocesà de Tarragona, on es conserva actualment.
La història del Misteri porta Maria des de casa seva, on mor, al lloc on és enterrada i, finalment, fins a la glòria celestial. Cadascun dels dos passos essencials de l'acció dramàtica -mort i sepultura, resurrecció i glorificació- s'indiquen mitjançant un descens de Jesucrist des del cel, acompanyat d'àngels i sants.
L'obra permet gaudir del refinament del lèxic dels trobadors medievals i de les cançons a cappella, sense música, amb la mateixa melodia que proposa el manuscrit original. Són cants gregorians pertanyents a la polifonia dels segles XIII i XIV que, també amb vocació alliçonadora, es barrejaven amb cants populars, que la gent coneixia, amb l'objectiu d'adoctrinar-los i implicar-los en el missatge de la representació.
Altres trets característics són el simbolisme entre el bé i el mal, les lliçons catequistes, l'aparició dels dimonis, l'humor o la mescla de músiques. Els dimonis apareixen amb la funció de desdramatitzar l'argument i aportar notes còmiques, com també fan els personatges dels jueus. Precisament aquests personatges no canten, un paper reservat a Jesús, Maria o els sants.
La representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria és el primer text complet d'un drama assumpcionista en català, anterior al Misteri de València, del primer terç del segle XV, o al Misteri d'Elx. Durant els últims anys s'ha representat íntegrament a Tarragona, Elx, el monestir de Montserrat, Roma i Jerusalem. El novembre passat es va poder veure a la Catedral de Palma de Mallorca per commemorar el centenari de la seva restauració, dirigida per Antoni Gaudí.
