Ciència

La primera flor del món es va trobar al Montsec el 1902

Un equip científic internacional confirma ara les teories que ja havia publicat el 1954 el geòleg portuguès Carlos Teixeira

Era una planta d'aigua de 130 milions d'anys

Una flor no fa estiu, però el cert és que si la florida arriba a l'agost té molta més repercussió mediàtica. És el que ha passat amb un article publicat a la revista científica PNAS en què s'identifica la primera planta en flor que va créixer al planeta fa 130 milions d'anys, la Montsechia vidalii, a partir de fòssils trobats a la serra del Montsec i a Conca.

De Zeiller a Teixeira

Ahir arqueòlegs i paleontòlegs consultats per aquest diari es van mostrar sorpresos per l'impacte de la notícia, ja que aquesta planta es va descobrir el 1902 i va ser estudiada el 1954. “La investigació que s'ha dut a terme ara és molt interessant des de la perspectiva científica, perquè confirma les teories del geòleg portuguès Carlos Teixeira, però ja era coneguda la planta i ja es va apuntar el 1954 que, segurament, floria”, explica el paleontòleg de l'Institut d'Estudis Ilerdencs Antoni Lacasa. De fet, Teixeria (1910-1982) va actualitzar una investigació molt anterior del pioner de la paleobotànica Charles René Zeiller (1847-1915), que el 1902 va catalogar el que avui coneixem com Montsechia vidalii. “Ell és qui la descobreix i qui en fa una descripció molt precisa.” S'acaba d'estrenar el segle XX i el francès treballa amb més intuïció que mitjans. “No arriba a les conclusions de Texeira perquè no té recursos per fer-ho, però el seu treball serà la base de tot el que ha vingut després”. És per això que en totes les bases de dades la Montsechia vidalii –el nom el va canviar Texeira el 1954– es posa Zeiller entre parèntesi.

Zeiller va ser contractat per descobridor del jaciment de la Pedrera de Vilanova de Meià, Lluís Maria Vidal i, de fet, el cognom d'aquest vegetal és un homenatge a aquest precursor de l'arqueologia i la paleontologia, que també va estudiar les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul, entre altres jaciments catalans. La creació d'una petita pedrera al Montsec el 1898, d'on s'extreien unes lloses molt fines, va portar Vidal fins a Vilanova de Meià i, en adonar-se de l'excepcionalitat dels fòssils que hi apareixien, va contactar amb Zeiller.

Cinquanta anys després, va ser el torn de Texeira. “De seguida va apuntar que es tractava d'una planta angioespèrmica, és a dir, que floria, i la va datar fa uns 130 milions d'anys.” Evidentment, amb la tecnologia del 1954 el portuguès no va poder ser taxatiu amb les seves afirmacions. “Només eren conclusions, però són pràcticament les mateixes que es publiquen ara al PNAS”.

La investigació actual

L'equip internacional de científics que ha treballat en aquest estudi també ha tingut en compte fòssils de Montsechia trobats després a la serra de Conca. Bernard Gómez, de la Universitat de Lió, encapçala aquest nou estudi en què també ha participat David Dilcher, de la Universitat d'Indiana i el català Carles Martín-Closas, de la Universitat de Barcelona. Es van examinar més de mil fòssils de Las Hoyas, a Conca, i es van comparar amb els trobats a Ponent fa més de cent anys i que es conserven a Lleida i Barcelona, sobretot.

Aquest equip d'investigadors ha pogut demostrar que la Montsechia vidalii té entre 125 i 130 milions d'anys i, per tant, és anterior a l'Archaefructesun xinesa, fins ara considerada la planta en flor més antiga del món. Vivia en llacs d'aigua dolça i tenia unes flors molt diferents de les que hi ha avui en dia, ja que eren més petites i poc vistoses. Cal recordar que és una planta tan antiga que és contemporània dels grans dinosaures que poblaven el Montsec.

Un paisatge molt diferent de l'actual

L'escenari en què va créixer la que es considera la primera planta que va florir al planeta no s'assemblava gens a l'actual Prepiririneu. Fa 130 milions d'anys el Montsec no existia. El mar arribava fins al que avui és Balaguer. A l'espai que ara ocupa Vilanova de Meià s'estenia una gran plana on eren freqüents els llacs d'aigua dolça. Es creu que la Montsechia vidali vivia en un d'aquests estanys, on va quedar fossilitzada milions d'anys fins que les obres de construcció d'una gravera, el 1898, la van treure de la seva particular càpsula del temps.

A mitjan cretaci superior (fa vuitanta milions d'anys) quan els dinosaures encara poblaven aquesta zona rica en jaciments paleontològics, es van començar a produir els primers moviments que van crear els Pirineus com els coneixem avui en dia. I durant l'últim milió d'anys, en el període de les quatre grans glaciacions, és quan es va transformar definitivament el paisatge. Els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana van anar erosionant la gran serra que els barrava el pas i això va fer que s'obrissin espectaculars congostos. Al Montsec, tant pel que fa a la banda de la Noguera com pel que fa a la banda del Pallars, hi ha vestigis de fòssils de fa 140 milions d'anys que han aportat molta informació a l'hora de saber com era aquest territori i quins canvis s'hi han anat produint. També s'han trobat moltes restes dels últims dinosaures que van poblar la terra, fa 65 milions d'anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.