Propera parada, Sants

Pels volts de la una del mig­dia, amb el pin­zell a la mà, ahir el veïnat del car­rer Rosés va pro­ta­go­nit­zar una bata­lla febril con­tra el temps per tal d'enlles­tir la seva enga­la­nada ambi­en­tada en la llu­nyana Troia. A la tarda va començar la festa major de Sants, la del barri, però a aque­lles hores el més calent era a l'aigüera. La pluja traïdora de pri­mera hora del matí sobre Bar­ce­lona va obli­gar a pro­te­gir de pressa i cor­rents alguns ele­ments dels guar­ni­ments i va ser un fac­tor que va agreu­jar les pres­ses i cor­re­dis­ses inhe­rents al dia de l'estrena. Tot un clàssic. Només uns metres enllà, al car­rer Papin, l'escena era si fa no fa la mateixa. En aquest cas, però, s'hi va afe­gir el neguit sobre­vin­gut del debu­tant, ja que aquest és un dels dos espais –jun­ta­ment amb Gaiarre– que enguany s'enga­la­nen per pri­mer cop. Per a tan noble ocasió han esco­llit un deco­rat amb remi­niscències històriques, com és una fàbrica de vapor que evoca el pas­sat indus­trial i obrer de Sants. És un motiu aus­ter, però es veu realçat per la imatge espec­tral de les obres de l'Orfeó de Sants, a mig fer, que pre­si­dei­xen el dia a dia del car­rer.

En total són 18 els car­rers que en aquesta edició com­pe­ti­ran en el con­curs de guar­ni­ments de demà. El favo­rit entre els favo­rits és la plaça de la Farga, gua­nya­dora del pri­mer premi els últims tres anys i que, tra­di­ci­o­nal­ment, juga la carta de la sump­tu­o­si­tat en la seva cons­trucció, ela­bo­rada, però –i com la resta–, a par­tir de mate­ri­als del reci­clatge. La vis­to­si­tat és una carac­terística que enguany es visu­a­litza en la seva por­ta­lada i que repro­du­eix una beguda típica d'estiu que dóna la ben­vin­guda a una cala. Un cop a dins, hi tro­bem tots els ele­ments idíl·lics d'un pai­satge de platja, inclo­ent-hi la pal­mera, la sorra o un pes­ca­dor. El segon clas­si­fi­cat del 2014, Sagunt, s'enfronta, a ulls del món, a un han­di­cap pos­si­ble­ment no pre­vist. Ha esco­llit com a guar­ni­ment el Japó històric, jus­ta­ment el mateix que ha ser­vit perquè el tot­po­derós car­rer Verdi hagi reva­li­dat el seu títol en el con­curs de les veïnes i en l'ima­gi­nari popu­lar –en certa manera rivals– fes­tes de Gràcia. Són dos esde­ve­ni­ments que coha­bi­ten en l'atmos­fera esti­val de Bar­ce­lona tot i que, entre tots dos, no hi ha com­pa­ració pos­si­ble, ni per dimensió, ni per model d'esde­ve­ni­ment o pel tipus d'enga­la­nat dels car­rers. Finlàndia, meda­lla de bronze l'any pas­sat, també és d'aquells que fa olor de podi en algu­nes tra­ves­ses. El seu és un esce­nari de caba­ret que ahir els veïns també es van afa­nyar a enllus­trar. A pri­mera hora de la tarda no és que anes­sin pre­ci­sa­ment sobrats de temps.

Pel que fa la pro­gra­mació estric­ta­ment dita, l'arren­cada d'ahir de la festa major va estar pre­si­dida per alguns dels seus actes més tra­di­ci­o­nals com la cer­ca­vila, amb els gegants i els cas­te­llers de Sants, i la lec­tura del pregó al parc de l'Espa­nya Indus­trial, a càrrec del peri­o­dista i escrip­tor Alfred Picó. Dins els actes uni­ta­ris –l'oferta car­rer a car­rer pot arri­bar a ser ina­bas­ta­ble–, i al marge del con­curs de demà, des­taca el con­cert de la Màlaga i la Fun­dación Tony Manero, dimarts, a l'Espa­nya Indus­trial (a par­tir de les 21.30 h) i la diada cas­te­llera, el cor­re­foc i l'entrega dels pre­mis de votació popu­lar –a càrrec de Núria Feliu, la més uni­ver­sal de les sant­sen­ques– el pro­per dis­sabte dia 29. “Cada any pro­cu­rem que hi hagi vari­e­tat de con­certs i acti­vi­tats, sense per­dre, però, l'essència d'una festa fami­liar i veïnal. Inten­tem com­bi­nar els dos ves­sants” resu­meix Eujeni Mel­gar, pre­si­dent de la Fede­ració Festa Major. Tant ingent esforç també es tra­du­eix en l'ope­ra­tiu espe­cial que fins al dia 30, el de clau­sura, des­ple­garà l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. A banda de la neteja –60 equips i 114 ope­ra­ris mobi­lit­zats– hi haurà un dis­po­si­tiu de segu­re­tat específic al llarg del perímetre de la festa, sobre­tot de nit.