Torna el rei Jaume I

El mes d'octubre suposa per al País Valencià un temps d'efervescència festiva i de clar contingut nacional. Enguany fa vuit-cents un anys del naixement del rei Jaume I i set-cents seixanta nou que es va recuperar el regne de València per a la cultura cristiana del segle XIII.

Amb aquest motiu, cada any, hi ha un bon grapat de localitats, viles i ciutats valencianes que commemoren aquesta circumstància amb celebracions i festes de Moros i Cristians. Unes festes que s'adapten perfectament no sols a l'efemèride local, sinó també a l'orografia i la geografia en què es desenvolupa.

La simbologia de la festa no pot ser més positiva: antics enemics irreconciliables desfilen avui junts en un ambient de gatzara festiva i eufòria ciutadana. Això és una adopció lúdica de l'alteritat insòlita en tot el planeta. Una evolució semblant a la que pot produir-se en altres manifestacions folklòriques escampades arreu del país i que figuren enfrontaments bèl·lics passats.

La festa, però, conté alguns elements que caldrà esmenar perquè poden ferir la sensibilitat religiosa dels musulmans, i així és com ho han entès, no sense força controvèrsia, a Beneixama o Bocairent.

Els Moros i Cristians al País Valencià han gaudit, durant les tres darreres dècades, d'una expansió territorial només comparable a la perpetrada per les Falles de Sant Josep en les dècades precedents. No obstant això, s'ha de convenir que aquesta festa és una representació lúdica d'aquell concepte de xoc entre civilitzacions viscut durant el segle XIII.

El Campello és, en aquest sentit, un exemple d'integració de la festa al seu programa global i, per les dates dels primers dies del mes d'octubre, viu amb intensitat la conquesta del regne de València.

De fet, a partir del dia 8 d'octubre, el nucli antic de la vila es trasllada a l'edat mitjana amb la instal·lació d'un mercat medieval a la plaça de la Constitució, que li fa de decorat i que trasllada els visitants a aquella època.

Dins d'aquest llarg cap de setmana que s'inicia el 8 d'octubre, hi ha correfocs, mascletades, volteig de campanes i despertades, exposicions i concerts de música. S'hi viu l'arribada del rei Jaume I amb una processó cívica en què es fa una baixada solemne de la senyera i s'hi disparen salves d'honor, amb discurs institucional, acte religiós a l'església principal i una dansa a càrrec del grup local La Salpassà.

Tampoc no s'oblida el costum de la mocadorà, consistent a fer un regal dolç a base de figures massapà a la persona estimada i que recorda l'entrada del rei conqueridor a la ciutat de València.

Aquestes festes d'octubre del Campello disposen també de campaments moro i cristià a la platja del carrer la Mar. Uns campaments que resten plantats fins al 12 d'octubre, moment en què a les set del matí s'hi fa l'albirament de la flota sarraïna, s'encenen els focs d'alarma vora mar i a la torre de la Illeta i s'hi mou una cavalcada d'avís per part dels genets del bàndol cristià, mentre es viu una primera incursió de les filades mores dins el campament.

Seguidament, i també en aquestes primeres hores del dia, les tropes sarraïnes apareixen als vaixells i arriben a fer el desembarcament a la zona, mentre s'hi remou una recreació realista d'una batalla d'arcabusseria, que es perllonga en el temps fins al moment en què arriben el capità cristià i moro i es produeixen enfrontaments dels exèrcits amb lluites a cavall i a peu.

El castell de la vila s'aprofita d'aixopluc del bàndol cristià i s'obre un parèntesi de pau fins que a la tarda s'organitza l'entrada de moros i cristians, a base de música, color i festa.

Dimarts 13 d'octubre hi ha diana festera i a les 10 del matí es munta l'alardo d'arcabusseria que anuncia l'arribada de l'ambaixador del bàndol moro per a intentar recuperar la ciutat. La vesprada s'ocupa amb una nova entrada dels dos bàndols festers i l'endemà es torna a repetir el programa, però en aquesta ocasió amb els festers cristians com a protagonistes.

Finalment, el dia 15 d'octubre hi ha una despertada i un intens volteig de campanes per celebrar la reconquesta de la vila del Campello. S'inclou ací el parèntesi religiós de la festa i al tombant del dia es realitza l'entrega de les banderes oficials al castell fester.

Tot finalitza amb el desmuntatge del castell de la plaça de l'Ajuntament i, amb aquesta acció, es clou aquesta festa que recull tradició, ficció i història, durant uns quants dies en què el Campello es trasllada a les vivències del segle XIII i torna a la realitat en acabar aquest temps.