El Consorci per a la Defensa de la conca del riu Besòs ha detectat un increment de la presència d’espècies vegetals que no són pròpies del clima mediterrani, per tant, que són al·lòctones o invasores.

Aquestes arriben a les lleres a través dels abocaments de restes de jardineria que es produeixen. Aquest ens alerta d’aquest fet i demana que no s’aboquin restes vegetals a l’entorn dels rius, tot i que, reconeixen, la majoria de ciutadans ja fan una gestió correcta d’aquests residus a través de la xarxa de deixalleries comarcals. El Consorci, però, no té quantificat el nombre d’abocaments d’aquesta mena que es produeixen.

Entre les espècies vegetals que s’han trobat als rius de la conca del Besòs tot i no ser el seu hàbitat, hi ha el bambú, la robínia o una planta que fa una flor lila, molt utilitzada en jardineria. Aquesta, per exemple, s’ha localitzat a la riera de l’Avencó, entre Aiguafreda i Tagamanent. També està molt estès l’ailant, una espècie que s’utilitzava en la construcció de carreteres o altres infraestructures perquè arrelava amb facilitat i ajudava a consolidar els talussos de terra.

Les restes vegetals llençades al riu poden portar llavors d’espècies que no són pròpies dels entorns de ribera i que, si arrelen, poden acabar generant problemes afegits. Entre aquests, hi ha aspectes relacionats amb el risc d’inundacions. Per una banda, es tracta de plantes que tarden més temps a descompondre’s i, per tant, que poden convertir-se en un problema si són arrossegades per un riu o un torrent en cas d’una crescuda derivada de fortes pluges. Si creixen, també poden acabar representant un perill perquè són plantes que no són adequades per a la llera dels rius. Per tant, poden dificultar el pas de l’aigua o ser menys resistents a una crescuda i acabar causant inundacions per l’obstrucció dels passos habituals de l’aigua.

Fonts del Consorci per a la Defensa de la conca del riu Besòs, constaten que molts ciutadans no són conscients d’aquetes problemàtiques. De fet, molts creuen que no fan cap mal a partir d’una “idea d’ecologia mal entesa”. “La gent no és conscient que allò pot ser un problema. No hi ha mala fe, hi ha desconeixement”, expliquen. Per això, també aposten perquè els ciutadans facin una compra responsable als centres de jardineria i apostin per espècies autòctones. Sí que hi ha conscienciació entre els jardiners professionals a l’hora de fer una gestió correcta dels residus vegetals a través de les deixalleries, recorden.

LLERES URBANITZADES SENSE BOSC DE RIBERA

El problema, però, no és nou. Històricament, la destrucció dels entorns naturals del riu per la construcció de canalitzacions també va debilitar els entorns de ribera i van facilitar l’expansió d’espècies al·lòctones. “Un urbanisme desmesurat, la rectificació dels cursos dels rius i l’ocupació de les planes d’inundació va malmetre la vegetació de ribera i va obrir la porta a la introducció de moltes espècies al·lòctones com la canya americana, els ailants o la robínia, tan difícils d’eradicar. Ja fa anys que treballem en la restitució d’aquests entorn amb tècniques sofisticades i poc agressives com la bioenginyeria”, explica Sergi Mingote, president del Consorci del Besòs.

Des del Consorci, reconeixen que la problemàtica de les espècies al·lòctones és més visible en la fauna. També és un problema més conegut amb casos com el de la tortuga de Florida.

La notícia completa a