Educació

JOSEP-VICENT GARCIA

DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS D'ENSENYAMENT MARESME VALLÈS ORIENTAL

“Els pares no han de fer de directors

“En allò que es pot esquivar, s'esquiva i en allò que és d'obligat compliment no es pot sinó acatar-ho”

“Farem vestits a mida i no serà estrany veure compartir espais a infants i joves”

“El nombre d'infants per grup al Maresme és més baixa que l'establerta”

Forjat en l'educació especial
Nascut a Vilamarxant (València) el 1954, Josep-Vicent Garcia és mestre de professió en la branca de Ciències, especialista en Pedagogia Terapèutica i llicenciat en Filosofia i Lletres. Funcionari de carrera, tant de primària com de secundaria, del 1990 fins al 2011 va ser director de l'escola d'educació especial Les Aigües, de Mataró. Va entrar com a regidor de CiU a l'Ajuntament de Mataró el 2003 i en va sortir el 2011, quan va ser nomenat pel càrrec actual al febrer d'aquell mateix any.
Les plantilles són les que són, i quan hi ha incidències, com baixes i jubilacions, es resolen. Són xifres que pugen i baixen
Hem posat ordre al servei de menjador demanant a les empreses que s'homologuin. La competència de triar recaurà en el director

El director de Serveis Territorials del Maresme i Vallès Oriental ha hagut de sufocar alguns tumults a finals de curs, però assegura que dilluns les classes començaran amb normalitat.

Un inici de curs sense problemes?
A nivell general, sí. Matisem que hi haurà tres centres que encara tindran pendents unes obres que es resoldran a final de mes perquè les empreses no han arribat a temps. En el volum de prop de 600 serveis que gestionem, seria un miracle que no hi hagués algun petit entrebanc.
La tendència és que infantil i primària s'estanquen o baixen i ESO puja?
Les dades que tenim i que encara s'estan acabant de quadrar són aquestes. En infantil, baixem, i en primària encara pugem una mica. La pujada important de l'ESO la veurem a partir del proper curs, amb nous grups arreu del territori.
El Maresme és una zona amb una presència més important d'alumnat estranger?
El Maresme és la petita Califòrnia i a la gent li agrada venir-hi a viure. Sí que ha marxat molt d'alumnat immigrant, però també hi han vingut famílies d'altres llocs. La matrícula viva continua activa i nosaltres hi donem resposta amb una oferta suficient per atendre'ls
S'aplicarà la Lomqe?
La Lomqe és una llei que ha nascut sense el consens suficient i amb la qual Catalunya i, en concret, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, s'hi ha barallat molt. El Departament el que farà és aplicar la LEC i respectar aquell articulat de la Lomqe que garanteixi que la titulació dels alumnes catalans estigui homologada a la resta de l'Estat. En allò que es pot esquivar, s'esquiva, i en allò que és d'obligat compliment no queda sinó acatar-ho. Hem aconseguit que la revàlida de 4t d'ESO no es faci, ni tampoc la de Batxillerat. No es poden transgredir les normes si al final acabem afectant les famílies. L'esperança és que canviï el govern de l'Estat.
Hi ha més casos de sentències que obliguin a donar més hores de castellà a l'escola?
No en tenim constància. El cas del Santa Anna de Mataró és l'únic que es coneix i nosaltres a vegades ens n'assabentem quan tot està fet. Les reclamacions de les famílies en aquest sentit, a nivell de tot Catalunya –que s'estan estudiant–, són només 17. Ni de bon tros el nombre que donava el Ministeri.
La xifra evidencia que no hi ha problemes de llengua a les aules catalanes?
I tant. No n'hi ha. S'ha creat un debat artificial. La llengua no és un tema menor, perquè afecta emocions i s'ha de tractar amb molta cura.
Deia que l'ESO pujaria en els propers anys. Això significa tancar escoles i construir instituts?
La consellera parlava de “vestits a mida” perquè les situacions són diferents a cada municipi. Podem fer que convisquin infants i joves en un mateix espai, o que l'institut tingui una extensió en una escola propera i sigui gestionat per professorat de primària. Per exemple, quan Torre Llauder perdi tots els alumnes de l'Angeleta Ferrer, que marxin a la nova escola, quedarà un espai de nou grups buit. A davant hi tenen un institut. Una manera d'organitzar-se seria traslladar a l'escola tot el batxillerat de l'institut. Aplicarem la fórmula que sigui més adient.
Això vol dir que no es construiran més edificis?
Això vol dir que intentarem aprofitar els existents. No podem projectar un institut que fins que no està fet són quatre anys perquè quan l'obris ja no tinguin prou demanda per omplir-lo. Buscarem els encaixos que calgui. No serà estrany veure compartir espais a infants i joves. A més, els nous centres que comencen a funcionar també redistribuiran la demanda.
El debat de la zona única s'ha revifat a Mataró.
Cert. D'avantatges i de inconvenients n'hi ha tant en la zona única com en la múltiple, però si volem garantir la llibertat de les famílies per triar el centre que vulguin a la població i la cohesió social, la resposta és la zona única. Quan hi havien dues zones a Mataró estic segur que les famílies que aconseguien plaça en la primera opció triada era igual que ara, fins i tot crec que ara és millor. Pocs pares demanen diferents zones, i més del 90% aconsegueixen plaça en les opcions que havien demanat.
Vostè va defensar que la ràtio a les aules del Maresme és més baixa de la que s'estableix.
Ho mantinc. I més baixa de l'autoritzada, que preveu fins a un 20% més per grup.
Però, tot i així, les ràtios actuals són les adequades?
Parlant com a mestre que sóc, crec que les ràtios que tenim avui estan bé. Potser de P3 a P5, amb infants més petits que necessiten més atenció, amb un grup de 20 alumnes seria suficient. Però a Primària i a ESO la ràtio que hi ha a la comarca és assumible.
Llavors no creu que les ràtios afectin en negatiu el resultat dels estudiants?
Hem millorat en resultats tot i haver tingut uns anys de recessió econòmica que ens va obligar a ajustar el personal i a pujar la ràtio. Les dades contradiuen aquest debat. La consellera sempre diu que l'important no és la ràtio sinó el docent. Si aquest s'implica, tenim molt guanyat.
Hi ha prou mestres, al Maresme?
Les plantilles són les que són, i quan hi ha incidències, com baixes i jubilacions, es resolen. Són xifres que pugen i baixen en funció de la demanda.
La reestructuració del paper dels menjadors, que a la comarca es fa com a prova pilot, ha encès alguns sectors.
Perquè no s'ha entès. Allò que hem fet és demanar a les empreses que s'homologuessin perquè el Departament d'Ensenyament garantís que compleixen els requisits per donar un servei públic. Davant la crítica, s'ha allargat el període d'homologació un any. La competència del servei recaurà en el director amb una cobertura legal com a responsable i podrà triar la que cregui més adient. El procés posterior d'adjudicació el farà el Departament d'Ensenyament.
El paper dels directors ha passat a ser més de gestors que no pas d'educadors?
La direcció d'un centre no ha de perdre mai el vessant docent, però també ha de tenir clar que és un cap de personal. Ens cal gent molt preparada en els dos àmbits.
Quin ha de ser el paper dels pares?
Les famílies s'han d'involucrar en l'educació dels seus fills i participar activament en les propostes de l'escola, però han de tenir clar que no són gestors del centre. Els pares tenen una funció vital, perquè quan s'hi impliquen, el rendiment dels fills augmenta, però no són els directors de l'escola i no els correspon fer-ne. Els papers s'han de respectar sempre. Afortunadament som un territori amb pocs conflictes en aquest sentit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia