Mataró s'afegeix a les ciutats per acollir refugiats

Mataró no n'ha volgut quedar al marge i s'afegeix a la xarxa de ciutats d'acollida de refugiats de conflictes armats. En una declaració institucional a la sala de sessions de l'ajuntament, l'alcalde, David Bote (PSC), acompanyat per tots els portaveus municipals que hi donen suport, va explicar ahir que la proposta neix com a resposta a la greu crisi humanitària que les darreres setmanes estan patint desenes de milers de persones que es veuen obligades a fugir de Síria a causa de la guerra però també de la “indignació” per la inactivitat de l'Estat espanyol. Tot i que a hores d'ara es desconeix el contingent concret per a la ciutat, l'Ajuntament vol tenir-ho tot a punt i ha posat en marxa un dispositiu per a la futura acollida de persones que han demanat asil. En aquest sentit, ja ha constituït una comissió tècnica de treball que aplega diferents serveis municipals i està coordinant amb les entitats que participen en el Consell de Solidaritat, Cooperació i Convivència juntament amb el Col·legi d'Advocats de Mataró, una reunió extraordinària per al pròxim 7 d'octubre per abordar l'organització del desplegament pel que fa a serveis i infraestructures disponibles.

A més, els veïns que vulguin rebre informació o col·laborar d'alguna manera ho poden fer a través de les oficines d'atenció ciutadana de l'Ajuntament, per telèfon trucant al 010 o al 900 859 009 o per correu electrònic a l'adreça [email protected]. La regidora de Benestar Social i Convivència, Isabel Martínez (CiU), va anunciar també que el consistori ha fet una aportació de 12.000 euros, mitjançant el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, per ajudar de manera imminent els refugiats en ruta.

En nom de tots els grups, excepte Plataforma per Catalunya (PxC), que va votar en contra de la moció en la Junta de Portaveus extraordinària de divendres passat, Bote va recordar que, segons l'Acnur, aproximadament 322.000 persones han creuat la Mediterrània durant el 2015, la majoria com a refugiades, fugint de la violència i la persecució, de les quals almenys la meitat provenen de Síria. Però també que els municipis catalans s'han caracteritzat per respondre solidàriament a l'arribada d'aquestes persones en altres conflictes com el dels Balcans i que compten amb un teixit associatiu vinculat a la pau, els drets humans i el desenvolupament. “Mataró no podia ser menys i tornarà a demostrar com n'és, de solidària”, va afegir-hi.

Una altra de les reclamacions que es van fer va anar dirigida al govern de l'Estat, perquè demani una major dotació de recursos a la Unió Europea, perquè augmenti el nombre de places d'asil i perquè el període d'acollida passi de sis mesos a un mínim de vint-i-quatre en funció de la vulnerabilitat de cada persona. La demanda perquè la ciutat se sumés a aquesta xarxa de municipis ja l'havien fet els grups de l'oposició d'ERC, de VoleMataró i d'ICV-EUiA. Al Maresme, a banda de Mataró, ja ho han sol·licitat ajuntaments com ara Alella, Vilassar de Dalt, Teià, Premià de Dalt, Canet, el Masnou i Pineda.