Els alls viuen a Cornellà

La Fira de l'All de Cornellà del Terri compleix aquest cap de setmana el vintè aniversari, una efemèride que s'ha volgut remarcar concedint l'All d'Honor –la distinció del consistori a les persones que han fet bona feina per al municipi– a l'exalcalde Joan Casas, l'home que estava al front de l'Ajuntament quan es va crear la fira, el 1996. “No ho considero un reconeixement a mi en concret, sinó que ho veig com un homenatge a tots els que formàvem l'Ajuntament en aquell moment i també als voluntaris que hi van participar; entre tots ho vam tirar endavant”, ens deia aquesta setmana, mentre ens mostrava el cartell d'aquella edició pionera. La iniciativa volia ser una manera de reivindicar les empreses i les persones vinculades a l'all, en un context de creació de fires monogràfiques arreu del país.

Al Pla de l'Estany, per exemple, ja s'havia instaurat la de la mel de Crespià, i al cap de poc naixeria a Esponellà la de la carbassa (per cert, la d'aquest any té lloc precisament avui). Pot ser que en algun cas el producte agroalimentari escollit per donar nom a la fira sigui una mica forçat, però això no passa a Cornellà del Terri, on –com en altres indrets de la comarca– hi havia hagut una important producció i comercialització d'alls, primer de manera artesanal –les enforcadores ja formen part del patrimoni etnogràfic local– i més endavant, industrial. El 1996, aquella primera fira es va fer pel Pilar –posteriorment l'avançarien uns dies–, una data que es va escollir a l'atzar quan es va començar a preparar, a finals d'agost o a principis de setembre –aclareix la dona de l'exalcalde, la Margarita.

“Déu n'hi do el nombre de parades que hi va haver, ens va sorprendre una mica”, assegura Casas, quan el periodista dóna per descomptat que els inicis de la fira devien ser modestos. En absolut. De fet, ja es va arrencar amb un programa de dos dies, com ara. Si bé el nombre d'activitats ha anat creixent, des de les primeres edicions hi ha hagut propostes que avui semblen indispensables, com el pregó. El primer el van encarregar al gastrònom banyolí Jaume Fàbrega i el segon, al cuiner Joan Roca –“quan encara no tenia la nomenada que té ara”, indica l'exalcalde. De les edicions inicials també ve el concurs d'elaboració d'allioli i el botifall, una botifarra amb all que es va idear per ser venuda a la fira i que de mica en mica n'ha esdevingut un signe identitari i que atrau tant la gent del poble com centenars de visitants.“La fira s'ha convertit pràcticament en una segona festa major”, conclouen l'exalcalde i la seva dona.

La festa continua al llarg del dia d'avui i s'acabarà amb un espectacle de foc a la plaça Major.