Un policia armat de Mont-roig va donar el tret de gràcia a Companys
Així ho desvetlla un llibre del periodista Jordi Finestres
Quan manquen només deu dies per la celebració del 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, un llibre ha desvetllat un personatge desconegut que resulta ser d’una població del Camp de Tarragnoa. Un policia armat de Mont-roig del Camp (Baix Camp) va tenir la mala sort de ser el triat per les autoritats policials per donar el cop de gràcia i rematar el president de la Generalitat, Lluís Companys, afusellat un 15 d’octubre de 1940. El brigada de la Policia Armada, Benjamí Benet Blanch, va morir el 1958 a Tarragona.
“Acabo d’ordenar a un grup d’homes que afusellin el president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Lluís Companys. I jo l’he rematat al terra. Que Déu tingui pietat de la seva ànima i que perdoni la meva”. Això és el que va dir a la seva dona i als seus fills quan va tornar a casa de ben matí, segons recull la revista ‘Sàpiens’ i el diari ‘El País’.
El brigada mont-rogenc no va tornar a parlar mai més del cas. Per primer cop es desvetlla així el nom de l’autor del tret de gràcia i ho fa el periodista Jordi Finestres al llibre ‘Retrat d’un magnicidi. Les últimes hores del president Companys’ (Ara Llibres).
Les pistes facilitades per un nét de Benet han permès Finestres reconstruir la trajectòria del policia, d’aleshores 48 anys, però no les causes que van fer que fos l’escollit per dirigir l’afusellament la nit anterior de manera precipitada. Era policia, però el cos estava sota les lleis militars: volgués o no havia d’obeir.
Va fer diversos trets ja que li tremolava el pols, amb una pistola Astra 400 de 9 mil·límetres, segons explica Jordi Finestres.
Nat a Mont-roig del Camp, i allistat voluntàriament com a educador de música a l’Exèrcit, en 1912 es va oferir a anar a Melilla, on ja va ser condecorat. Es va llicenciar en 1914, però no tornaria a l’Exèrcit fins que en 1921 ingressaria a la policia.
En la sublevació de 1936 es troba a Saragossa. No volia saber res del separatisme, però tampoc de l’anticatalanisme. Va donar suport als rebels i a l’octubre de 1937 es troba a la Brigada Legionària Italiana, els Fletxes Negres. A l’abril de 1938 entrarà a Lleida. Va ser nomenat brigada per mèrits de guerra en juliol de 1939.
El llibre relata que va intentar quedar-se amb el mocador ple de sang del president, però un capità de la Guàrdia Civil li ho va impedir. Mai més no s’ha pogut trobar aquest mocador.
Una afecció pulmonar acabaria amb l’aleshores ja capità Benet en 1950, que moriria a Tarragona.
