El Suprem exculpa els propietaris dels clubs Riviera i Saratoga dels delictes de prostitució
L'alt tribunal rebaixa les penes a la majoria dels condemnats pel cas
La sentència deixa sense efecte la clausura dels dos macroprostíbuls
El Tribunal Suprem ha absolt els responsables dels macrobordells Riviera i Saratoga de Castelldefels dels delictes d'inducció a la prostitució i associació il·lícita. L'alt tribunal rebaixa substancialment les penes que l'Audiència de Barcelona va imposar als empresaris i policies condemnats per la trama de cobrament comissions relacionada amb els dos prostíbuls.
L'Audiència de Barcelona havia imposat penes de fins a deu anys i mig de presó per als responsables dels clubs per explotar sexualment desenes de dones, i penes de fins a sis anys de presó per als responsables policials que es van deixar subornar per no fer inspeccions d'estrangeria a canvi de diners i regals luxosos. Ara però, les penes més altes han quedat en tres anys i mig com a màxim per als empresaris i diversos mesos d'inhabilitació per als màxims comandaments policials.
Ara el Suprem ha estimat parcialment la majoria dels recursos de cassació interposats per quinze dels vint condemnats. Així, la sentència absol Raúl P.S., propietari del prostíbul Saratoga, –condemnat a deu anys i mig de presó–, el seu soci José Carlos H.P. --condemnat a set anys i onze mesos– i Antonio H.L., amo del Riviera –condemnat a set anys i onze mesos– dels delictes d'inducció a la prostitució i associació il·lícita, entre d'altres. Això no obstant, manté les condemnes, en el cas del primer, a tres anys i cinc mesos de presó per dos delictes continuats de suborn actiu i, en el cas del segon i del tercer, a un any i onze mesos de presó pel mateix delicte.
La resolució deixa sense efecte la clausura definitiva del Saratoga i el Riviera.
El Tribunal Suprem també rebaixa les penes dels cinc policies nacionals, que havien estat condemnats a penes de fins a sis anys. El TS ha considerat que els policies són autors d'un delicte de suborn de l'article 421 del Codi Penal i no del 419, fet que suposa una interpretació més benigna de la seva actuació. Així, les penes més altes han quedat en tres anys i mig com a màxim per als empresaris i diversos mesos d'inhabilitació per als màxims comandaments policials.
En concret, el Suprem rebaixa la pena a qui era comissari en cap de la Unitat Central de Xarxes d'Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (Ucrif) de la Policia Nacional Lluís G.G.. El tribunal considera que va evitar fer inspeccions en els macroprostíbuls a canvi de diners, regals i favors, però creu que amb aquesta actuació no va fer “una acció o omissió constitutiva de delicte” sinó que es va abstenir de fer unes actuacions degudes. Per això, el condemna finalment a la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrec per tres anys i una multa de 12.000 euros, en comptes de la condemna de sis anys de presó.
De la mateixa manera, la sala aplica el mateix argument als inspectors Andrés O.B. i José Javier M. P., i s'absol el policia Ignacio L.G. del delicte de suborn continuat pel que ha estat condemnat a un any i mig de presó, però manté les condemnes per a Manuel M. i Abundio N.