REPORTATGE
Pensar abans de reenviar
Els Mossos aconsellen prudència abans d’escampar suposades alarmes que arriben per les xarxes 2.0
Una nota de veu on es relataven diversos intents de segrest d’adolescents a Mollet va escampar-se com la pólvora a través de Whatsapp fa uns dies.
De tot el que es deia en aquell enregistrament de gairebé quatre minuts de durada reproduït parcialment en la imatge adjunta no hi havia res de cert. Aquest és un exemple de les informacions generalment falses que històricament s’han escampat però que ara troben, a través de xarxes socials com Whatsapp, Facebook o Twitter, més facilitats per difondre’s en poc temps.
EFECTE MULTIPLICADOR
Això fa que, en la majoria de casos, siguin un bluf que s’escampa ràpid però que dura poques hores, explica Jordi Santacatalina, cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC) de la Regió Policial Metropolitana Nord. Molts d’aquests rumors estan vinculats amb escoles, comenta Santacatalina. A més, habitualment, fan referència a suposades agressions sexuals, segrestos o onades de robatoris. Moltes vegades s’identifica clarament el centre educatiu o el barri on hi ha el problema.
COMPROVAR ELS FETS
Els Mossos també acaben tenint coneixement d’aquests missatges que corren per les xarxes socials perquè els arriben directament o perquè els detecten ells mateixos. Quan això passa, es treballa per comprovar-ne la veracitat. Si es veu que no tenen cap mena de fonament i, per tant, que la informació que es distribueix és falsa, es dóna a conèixer. Ho fan per diverses vies. Una és directament als centres educatius o col·lectius que puguin estar afectats. Aquí entren en joc els agents de les unitats de relacions amb la comunitat que tenen contactes directes amb els directors d’escoles o instituts o amb presidents d’associacions de veïns. En alguns casos, fins i tot, es poden convocar reunions informatives per traslladar la informació directament. A banda, els Mossos també fan servir les mateixes xarxes socials per fer els desmentits. Utilitzen el seu compte de Twitter (@mossoscat) o la seva pàgina de Facebook (www.facebook.com/mossoscat). A través d’aquest canal, els ciutadans també poden enviar un missatge a la policia catalana per comentar una informació que els Mossos comprovaran i respondran a l’emissor de la pregunta si és certa o no. L’oficina que informa els mitjans de comunicació també fa els aclariments quan aquests pregunten sobre els missatges escampats.
L’ORIGEN
Però, d’on surten els rumors? Els Mossos admeten que molts cops és complicat saber-ne l’origen. Pot partir d’un fet cert que es magnifica. Per exemple, un robatori en un habitatge es converteix en una onada de fets en aquell municipi. O també de fets que pot veure un ciutadà però que malinterpreta. Seria el cas d’un vehicle que s’atura al costat d’una persona jove per demanar-li informació sobre un carrer. En la majoria de casos entenem que hi ha una mala informació que es magnifica, afegeix. Hi ha casos fets de mala baba com, per exemple, les alertes d’atemptats a mitjans de transport que de vegades es fan córrer.
ESTIGMATITZACIÓ DE COL·LECTIUS
Molts cops, els missatges que es difonen estigmatitzen i assenyalen determinats col·lectius. Passava en la nota de veu que va córrer per Mollet fa unes setmanes. S’apuntava cap a ciutadans romanesos com a autors dels suposats segrestos i es deia que aquests es movien amb dos monovolums blancs. En el 90% dels casos es parla de romanesos amb una furgoneta blanca. Molts es dediquen a la venda ambulant en mercats i és lògic que es moguin amb furgonetes que, normalment, són blanques, explica.
SENYALAR CULPABLES’
Alguns dels missatges que es difonen van més enllà de tòpics i poden assenyalar directament una persona. Un exemple d’aquests es va donar a Granollers fa unes setmanes. També per Whatsapp, es va escampar un missatge i una fotografia d’un home que passava llargues estones en una plaça propera a un centre educatiu de la ciutat. S’hi deia el nom del centre i la plaça i s’assenyalava l’home com un presumpte pederasta. L’origen del missatge estava en una persona vinculada a un establiment de la zona que havia sospitat de la presència continuada de l’home. En el procés de difusió, el missatge també va arribar a la policia. En aquest cas, va ser la Policia Local qui va desmentir-ho després de localitzar l’home el van identificar a partir de la foto i aclarir els motius pels quals estava en aquell indret. Aquest seria un exemple de rumor sorgit a partir d’un fet que es malinterpreta.
EL DELICTE D’ATRIBUIR UN DELICTE
Els Mossos recorden que atribuir un delicte a una persona que no n’ha comès cap és un delicte. Com en el cas de Granollers descrit, això passa sovint amb els rumors. En aquest cas, la víctima acaba essent la persona la qual s’acusa d’un fet que no ha comès. Si el localitzen, la policia convida aquestes persones a denunciar els fets i, llavors, també intervenen els especialistes informàtics, que miren de determinar l’origen del missatge. També recorden el perill que això pot representar per a les persones que s’assenyala si són identificades per terceres persones que poden reaccionar contra elles. A la comarca, no s’ha donat cap cas d’aquests.
RESPONSABILITAT DELS RECEPTORS
Els Mossos demanen a la ciutadania responsabilitat a l’hora de fer córrer informacions que els arriben i que no saben si són certes. Cal pensar abans de prémer el botó de reenviar, demana Santacatalina. Una de les opcions és mirar les xarxes socials de Mossos per veure si ja hi ha un desmentit. Molts cops quan t’arriba, ja està clar que allò és fals i ja hem fet el desmentiment. Abans de fer qualsevol Whatsapp cal mirar si hi ha un desmentit oficial dels Mossos. La gent que ho passa ho fa, generalment, de bona fe perquè afecta la seva escola, però acaba intoxicant, explica Santacatalina, que creu que la difusió de rumors a través de xarxes socials és una nova tipologia sobre la qual, amb el temps, ens acabarem educant.
