L'envelliment de la població, de l'11% als pobles, fa augmentar el grau de dependència
L'esperança de vida és més elevada a les zones rurals, així com també la mitjana d'edat de les persones més grans
Com més petit és el municipi, més elevada hi és la taxa d'envelliment, però alhora, com més petit és un municipi menys centres assistencials i serveis té, i més dispersos es troben. El fet és que amb l'envelliment creix exponencialment la taxa de discapacitat derivada del deteriorament de les condicions fisiològiques i de l'exposició a factors de risc, ja siguin accidents o malalties. I per tant, requereixen més suport, la qual cosa es contraposa amb el fet que s'ha reduït la població femenina en edats que tradicionalment es feien càrrec dels grans.
Més esperança de vida
En l'estudi s'apunta que fins ara no s'havia estudiat detalladament el per què hi ha una incidència més gran de la discapacitat a les àrees rurals respecte a les urbanes, però «les poques dades disponibles apunten a l'esperança de vida més alta de les àrees rurals». Si es desglossa per gèneres, les dades demostren que les dones tenen una situació pitjor de discapacitat: «A partir dels 60 anys assoleixen valors més elevats fins que són igualades, en edats properes als 90, pels homes rurals i les dones urbanes.» I l'explicació també rau en la supervivència, que és més gran en les dones que en els homes. No obstant això, tenir un cert grau de discapacitat no significa necessàriament ser dependent a nivell funcional.
Sobre qui recau l'atenció
Amb les dades disponibles sobre dependència, els autors de l'estudi han fet una projecció per analitzar l'esforç en atenció a la dependència que fa la generació de suport, el grup d'homes i dones que ara tenen entre 30 i 49 anys. I han determinat que a les zones rurals de l'Estat hi ha una persona dependent per cada 3,8 persones de 30 a 49 anys. Tot i això, la relació no és la mateixa a tot l'Estat, de manera que al litoral, on s'inclouria la demarcació de Tarragona, hi ha menys pressió de la dependència, i, per contra, al nord-oest és on n'hi ha més: a Galícia hi ha dues persones per cada dependent. En aquesta anàlisi cal afegir-hi que l'èxode femení cap als nuclis urbans ha deixat en inferioritat numèrica les dones a les zones rurals. Si es té en compte que el paper de cuidador s'ha atribuït tradicionalment a la dona, es conclou que la pressió de la dependència és, en realitat, més elevada.