Societat

Història

Bombes sobre Orfes

Dos investigadors documenten un atac aeri del 1939 que no havia transcendit

Tot i que van atacar un lloc habitat, no hi va haver víctimes

De bombardejos a la comarca del Pla de l'Estany durant la Guerra Civil del 1936 al 1939, fins ara, es tenia constància només del que va fer l'aviació italiana (que lluitava en el bàndol de Franco) a l'aeròdrom de Martís, el novembre del 1938. En realitat, però, n'hi va haver un altre, sobre Orfes, el primer dia de febrer del 1939, ja els dies finals de la guerra. Ho han descobert dos experimentats investigadors de la història i el patrimoni de la comarca, Miquel Rustullet i Joaquim Ejarque, després de submergir-se en documentació i localitzar un testimoni del que podia haver estat una massacre.

L'atac el van fer tres avions Savoia S-79 de la segona brigada Hispania de l'exèrcit feixista, que volaven de la costa cap a l'interior. En total, van deixar caure quatre projectils en tres punts d'Orfes propers a la resclosa del riu Fluvià. La primera bomba va caure a la Timba, una zona de camps, despoblada, situada al marge esquerre del riu, a poca distància de la central hidroelèctrica –encara existent–, que, possiblement, era l'objectiu de l'atac. L'esquadró va seguir en direcció nord-oest, va creuar el riu i va llençar la segona bomba sobre els masos d'en Julià. Finalment, van deixar anar dues bombes més al bosc dels masos d'en Roart. En cap cas es van produir danys personals o materials d'importància, una circumstància que explicaria, suposen els investigadors, que aquell atac no hagi transcendit fins ara. “Però que no morís ningú va ser un miracle”, reflexionen Rustullet i Ejarque, mentre ens indiquen el llocs atacats en un mapa, ja que la segona bomba va caure a uns 70 metres de les cases dels masos d'en Julià.

El nen Faustí Alsina

Entre les fonts d'informació dels autors de la recerca hi ha, precisament, un testimoni dels fets, Faustí Alsina, que aleshores tenia set anys. Alsina els va explicar que els avions van sobrevolar els masos pels volts del migdia i que, en el moment de l'explosió, ell estava jugant amb els seus germans i altra mainada a l'exterior de les cases. Aquella bomba va provocar el pànic de petits i grans, a més d'un gran forat al terra. El retruny de l'impacte va fer caure un forrellat de la porta de la casa dels Alsina. Tot seguit –segueix el relat del testimoni–, la mare el va agafar a ell i els seus germans i se'ls va endur a les mines de Roart, per si els avions tornaven.

Rustullet i Ejarque admeten que no han pogut determinat de manera clara per què van bombardejar els masos. “En el comunicat de vol del dia 1 de febrer s'indica: “bombardeo del puente de Orfans sobre el rio Fluviá”. A Orfes no existeix cap pont. No obstant això, i seguint la trajectòria de les bombes llançades sobre zones amb presència de cases de pagès, pensem que, d'acord amb el que alguns historiadors apunten, es volia crear el caos a tots els camins, carreteres i corriols per evitar la fugida dels republicans”, argumenten en un article que sortirà publicat en el número de novembre de la Revista de Banyoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.