REPORTATGE
La revolució teatral dels 70
Josep Maria Farnés recorda la trajectòria del Teatre de l’Associació Cultural (TAC)
La creació del Teatre de l’Associació Cultural (TAC) de Granollers a principis dels 70 va representar una gran revolució en la vida cultural de la ciutat, però també del país.
La seva importància i la seva trajectòria, amb la creació del Premi i el Cicle de Teatre Ciutat de Granollers i la gran quantitat d’activitats que van muntar, va ser recordada per un dels seus membres. Josep Maria Farnés Sararols, en una xerrada a Can Jonch inclosa en la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. Si ho analitzen, podem veure que en 8 o 10 anys, el TAC va passar de no ser res a muntar un grup de teatre, a tenir relació amb la gent de l’Institut del Teatre, a tenir relació amb els crítics, a organitzar un premi... Fins i tot es va arribar a parlar de la generació del Premi de Teatre Ciutat de Granollers, va revelar Farnés.
La secció de teatre de l’Associació Cultural es va crear el 1971, tot i que abans ja posaven el nom de TAC en altres actes que organitzava l’entitat. La seva creació, impulsada en bona part per Gregori Resina, s’ha d’emmarcar en la celebració de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, i el mateix 1971 amb la convocatòria del Premi de Teatre Ciutat de Granollers.
El 2 i 3 d’octubre de 1971 el TAC va estrenar l’obra La petita història d’un home qualsevol, de Ramon Gomis. De seguida, però, el TAC va anar més enllà de la preparació de les seves pròpies obres en va fer un total de 13 amb diferents directors, i va coordinar el Premi de Teatre i va organitzar els diferents Cicles i totes les activitats paral·leles. Les línies a seguir es van establir en una reunió del gener de 1972 a Gualba de Dalt. Amb l’organització del Cicle es va apostar des d’un principi, recorda Farnés, per fer una mostra representativa del teatre popular, que responia a certes inquietuds, amb l’objectiu de veure grups en la seva llengua d’origen, i amb la intenció de potenciar les estrenes.
Les diferents edicions del Cicle van permetre veure a Granollers grups com Comediants, Els Joglars (amb la famosa La torna), El Tricicle, La Claca... El TAC va contactar amb el teatre independent i va establir una bona relació amb tots aquests grups. Els Joglars es van arribar a instal·lar a Granollers durant un mes, explica Farnés. En la primera edició del Cicle hi va participar gent molt important, afirma Farnés, en referència a la presència de La Cuadra, Comediants o El Joglars amb l’estrena de Mary d’Ous.
Una de les peculiaritats del Cicle era que els mateixos membres del TAC eren els que ho organitzen tot, a vegades amb ajuda d’altra gent: Fèiem els cartells, organitzàvem xerrades, acollíem els grups, muntàvem l’escenari.... A partir d’aquí van començar a reivindicar un teatre, una escola teatral i una programació estable, que es va fer durant uns anys. Les representacions les feien en diversos espais com el Casino o la sala d’actes de l’Anna Mogas. El 1981, amb el Centre Cultural, van tenir una sala d’actes, que no de teatre, en condicions.
Tot i que el Cicle de Teatre va durar de 1971 a 1995, Farnés diu que l’època més important va ser fins als anys 1982/1983. El Cicle va començar a perdre pistonada quan la Generalitat va voler potenciar els cicles de Sitges i de Granollers. Ens va fer passar-lo a la primavera en lloc de la tardor, i això no va ser bo, assegura. A més, creu que hi va influir el factor econòmic. Quan la Generalitat aposta per Granollers, hi ha més diners, i també es fa un reconeixement dels grups de teatre, als quals els ofereixen per exemple, anar al Romea... I per tant, grups com El Tricicle o Comediants ja no van a estrenar a Granollers.
ACTES COMPLEMENTARIS I ALTRES FESTIVALS
A més del Cicle es feien molts actes complementaris, com exposicions o xerrades. En una d’aquestes, Albert Boadella parlava sobre l’actor i va posar com a exemple de mala actriu Montserrat Carulla, que era una de les assistents a la xerrada.
El TAC es va encarregar d’impulsar altres iniciatives com El Cicle de Teatre Infantil o el Festival Internacional de Titelles, el novembre de 1977. El 1982, amb el grup ATAC de Cardedeu van muntar l’obra de teatre que havia d’estar protagonitzada pels dos germans Castells de Cardedeu. Al final un no va poder actuar perquè va agafar una pulmonia, i al seu lloc va venir Boris Ruiz, un jove actor que acabava de sortir de l’Institut del Teatre, explica Farnés.
