Denunciar l'administració costa més diners al ciutadà
El Col·legi d'Advocats de Barcelona reclama la derogació de les costes que automàticament ha de pagar una persona que perd un litigi contra el govern
El procediment pot trigar fins a set anys
Un ciutadà juga amb desavantatge econòmic si s'ha d'enfrontar a l'administració als jutjats i pot haver d'esperar fins a set anys per tenir una resolució ferma. Per això, el degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, va reclamar ahir que es “deroguin” les costes que s'imposen de manera automàtica en la jurisdicció contenciosa administrativa, com en la civil, al ciutadà que perd el plet.
“Les costes són correctes si castiguen denúncies i accions temeràries, però són una taxa encoberta per al ciutadà que vol defensar els seus drets”, va denunciar Oriol Rusca, que hi va afegir: “L'administració s'autoprotegeix amb les costes, i fa que el ciutadà no denunciï.” Les costes es fixen en funció de la quantitat reclamada, i una persona pot haver d'afrontar des de 3.000 fins a 50.000 euros, a banda de pagar els honoris del seu advocat i procurador.
La jurisdicció contenciosa administrativa és la que arrossega més col·lapse des de fa diversos anys, segons va exposar ahir el degà dels advocats de Barcelona en la presentació de l'informe de la justícia del 2015, que fa una radiografia dels jutjats a partir de dades oficials del Consell General del Poder Judicial i de l'opinió dels col·legiats de la demarcació.
Així, en l'àmbit contenciós administratiu, amb una quantitat reclamada menor de 30.000 euros la sentència en primera instància pot trigar uns dos anys, que es poden allargar a dos anys més si es presenta recurs. En el cas dels plets superiors a 30.000 euros, com ara expropiacions, han d'anar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el qual pot arribar a sentenciar uns quatre anys més tard.
A més de rascar-se la butxaca i inflar-se de paciència, el ciutadà ha de patir com l'administració li denega sistemàticament una entesa, indiquen els lletrats de Barcelona. “L'administració té voluntat zero d'arribar a acord i encara menys d'iniciar una mediació, que tant ens predica que fem”, afirma la diputada de l'Icab, Eva Pous. És per això que la resolució de conflictes per la via de les sentències és la més alta en l'àmbit contenciós (65,6%), seguit de l'àmbit social (53%).
Per contra, en l'àmbit civil, es demostra que, quan hi ha acord entre les persones, els temps judicials es redueixen. Per exemple, indica Pous, un divorci amb fills amb acord es tramita en 1,8 mesos, mentre que els no consensuats, en un any. Amb tot, el col·lapse és endèmic. Un cas real: un jutjat de Badalona ha citat per d'aquí a vuit mesos per revisar mesures vers els fills.
LES FRASES
Prop de dos milions de resolucions pendents d'executar
El Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab) també va advertir ahir que el col·lapse judicial provoca que a la demarcació de Barcelona s'acumulin dos milions de resolucions pendents d'executar en les jurisdiccions civil i mercantil. Per exemple, són casos de divorcis, hipoteques, impagaments i concursos. A més a més, aquestes execucions es poden demorar fins a més de tres anys.
Aquestes resolucions i sentències pendents es concentren en els partits judicials de les onze delegacions de l'Icab: Barcelona, Arenys de Mar, Badalona, Igualada, Vilanova, Vilafranca, Gavà, l'Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat.
Per això, el degà dels advocats de Barcelona, Oriol Rusca, va reclamar al govern de l'Estat espanyol i al català que “es doti de més personal qualificat els jutjats que excedeixin una taxa de saturació superior al 125% de la seva càrrega de treball màxima”. Actualment, ja afectaria, amb dades del 2014, tots els àmbits judicials –social (197%), contenciós administratiu (192%) i civil (152%)–, menys el penal (110%).