Missatgeria amb sostenibilitat

Koiki és el nom d'una empresa de missatgeria de recollida i entrega de paquets que va néixer el 2013 amb un objectiu ben clar: fer emprenedoria social. Es tracta de tenir en compte el medi ambient, l'economia sostenible i els problemes socials de la població a l'hora de tirar endavant un projecte.

Lis Brusa, cofundadora de l'empresa i responsable de la xarxa Koiki a Catalunya, n'explica la filosofia amb una frase molt clara: “Nosaltres no competim, sinó que compartim.” Es tracta de canviar el model actual de repartiment a domicili, un sector en creixement que comença a fer saltar les alarmes mediambientals. “El model actual de repartiment de paqueteria no és sostenible; als barris entren moltes furgonetes i molt sovint han de fer voltes perquè o bé no troben la direcció o bé els clients no són a casa. La nostra intenció és desenvolupar un projecte que es preocupi per reduir la contaminació i que sigui social.” L'experiència social de Brusa es combina perfectament amb el vessant logístic del fundador de l'empresa, Aitor Ojanguren, enginyer del món de la missatgeria.

Koiki pretén tornar a la idea de barri, és a dir, que l'últim nivell del repartiment el faci un veí –a peu o amb bicicleta– amb qui el client haurà acordat l'hora d'entrega del paquet a través d'una aplicació mòbil. Per fer possible això, l'empresa s'ha anat posant en contacte amb associacions de discapacitats per explicar-los el seu projecte i proposar-los que siguin “centres Koiki” i receptors de paquets. La voluntat de treballar amb aquest col·lectiu respon, segons explica Brusa, a la “necessitat de normalitzar les nostres relacions diàries amb els discapacitats i a la voluntat que participin activament en projectes socials”.

De moment, hi ha deu centres Koiki repartits per zones de Barcelona, Girona, Madrid i Sant Sebastià. Aquestes associacions s'encarreguen de promoure la integració laboral de persones amb discapacitat, com en el cas del Grup Gureak i dels Tallers de Bellvitge. Cada centre té una zona assignada on es fan els repartiments, de tal manera que es pugui arribar a casa del client a peu o amb bicicleta en cinc o deu minuts. Els treballadors reben una formació teòrica i pràctica, que dura unes cinc o deu hores, en funció del temps que necessitin.

La rebuda a les associacions és, segons comenta Brusa, molt bona. “Els donem llibertat absoluta per decidir-ho tot. El procés és lent: hem de conèixer la gent, formar-la... Però a finals d'aquest any preveiem doblar el nombre de centres Koiki, i a la llarga també volem donar feina a gent que es trobi en situacions difícils.”

El projecte ha rebut el primer premi a la millor empresa d'innovació social del Banc Europeu d'Inversions i ha deixat enrere 340 candidats de 29 països, entre els quals només hi havia un altre projecte espanyol. És un reconeixement que dóna projecció a una empresa que es va impulsar en bona part gràcies al programa d'emprenedoria social de La Caixa en la quarta convocatòria.

“Som una empresa sense ànim de lucre, i les subvencions i els premis que hem rebut són el motor que ens ha permès arrencar fins ara. Però, com tota empresa, l'aspiració és ser rendible i generar activitat. Emprendre et permet construir un somni.”