Societat

En defensa de l'escriptora Núria Cadenes

DES DE LA BALCONADA DE LA PLAÇA

No acos­tume a par­ti­ci­par de les pica­ba­ra­lles polítiques que molt sovint es pro­di­guen a la premsa i al Face­book, però en aquest cas, la indig­nació m'obliga a no callar. Tot va començar diven­dres pas­sat, al lliu­ra­ment dels Por­rots d'Honor que l'Ajun­ta­ment de Silla atorga cada any a diver­ses per­so­nes i enti­tats que han des­ta­cat en el món de la cul­tura, l'esport i el com­promís social.

Vaig assis­tir com a nomi­nat per l'acti­vi­tat cul­tu­ral, i després de la meua inter­venció cor­res­po­nia la del pre­miat en la moda­li­tat ”lle­tres valen­ci­a­nes”, l'antropòleg Fran­cesc Mira, qui va vin­dre acom­pa­nyat de l'escrip­tora Núria Cade­nes, encar­re­gada de pre­sen­tar l'escrip­tor. A la majo­ria del públic ens va cap­ti­var la seua faci­li­tat comu­ni­ca­tiva i la par­ti­cu­lar manera d'expres­sar-se. Ho va fer com ho fan els eru­dits, mos­trant, men­tre llo­ava el guar­do­nat, un ampli conei­xe­ment de la lite­ra­tura clàssica, apor­tant també cites d'escrip­tors valen­ci­ans. La seua dis­ser­tació, tal vegada va superar la del propi Fran­cesc Mira, com mani­fes­ta­ren els forts aplau­di­ments que va rebre la pre­sen­ta­dora.

L'acte va fina­lit­zar amb total nor­ma­li­tat. Després de les fotos ens van obse­quiar amb la tra­di­ci­o­nal pica­deta de cor­te­sia, durant la qual vaig poder feli­ci­tar la Núria, com­pro­vant que encara resulta més interes­sant en les distàncies cur­tes. Tot va que­dar en una agra­da­ble ves­prada, satis­fet pel meu guardó, però sobre­tot, pel fet d'haver com­par­tit espai amb una escrip­tora de pres­tigi, una dona avant­guar­dista que mos­tra orgu­llosa la seua ide­o­lo­gia, tan res­pec­ta­ble com qual­se­vol altra opció política.

És peri­o­dista, con­fe­ren­ci­ant, arti­cu­lista i tra­duc­tora. La seua obra literària és ben reco­ne­guda, i en ella demos­tra una gran admi­ració pel País Valencià. Ací resi­deix i ací tre­ba­lla en l'edi­to­rial Tres i Qua­tre, on ha publi­cat mono­gra­fies com: L'Ovidi, sobre el can­tant alcoià Ovidi Mont­llor. Vine al sud !, Guia lúdica del País Valencià, reco­ma­nant als cata­lans que viat­gen i s'interes­sen pel nos­tre ter­ri­tori i la nos­tra cul­tura autòctona. És autora de les novel·les “El cel de les oques”, “El ban­quer”, i “AZ”, amb la qual va rebre el Premi de Nar­ra­tiva Ciu­tat d'Elx (2008), i el XX Premi de la Crítica dels Escrip­tors Valen­ci­ans de nar­ra­tiva (2010). També cal des­ta­car les Car­tes de la presó i Memòries de la presó, on recull les refle­xi­ons i la cor­res­pondència que man­tingué durant el seu empre­so­na­ment de 1988 a 1992, fins que el Tri­bu­nal Suprem la va absol­dre de per­ti­nença a banda armada.

Sí, sí... per si algú no ho sabia, Núria va com­plir 4 anys tan­cada en diver­ses pre­sons acu­sada de pertànyer a Terra Lliure i pla­ne­jar un atemp­tat, cosa que va negar infruc­tu­o­sa­ment i no van poder demos­trar. Mai li van tro­bar armes ni explo­sius, però en aque­lla època post-dic­ta­to­rial havia que escar­men­tar qual­se­vol for­mació política que no accep­tara les renúncies de “la Tran­sició”, i fou con­dem­nada amb tres com­panys més a 6 anys de presó. Encara recor­dem el ressò popu­lar de la cam­pa­nya que es va ori­gi­nar en favor seu, dema­nant l'alli­be­ra­ment amb pin­ta­des per tot arreu i con­ver­tint-la en la pri­mera dona empre­so­nada de la causa inde­pen­den­tista.

Tot açò ho expose per la sor­presa que m'ha cau­sat el titu­lar de Las Pro­vin­cias del pas­sat dia 22: “Una con­de­nada por ter­ro­rismo par­ti­cipa en los pre­mios cul­tu­ra­les de Silla”. I pre­gunte: no havia altra manera d'encapçalar la noti­cia dels pre­mis? No havia res a dir dels guar­do­nats? Sem­bla que no, ja que resulta més ren­ta­ble el sen­sa­ci­o­na­lisme, man­te­nint la línia edi­to­rial que ha carac­te­rit­zat aquest diari adu­la­dor de les dre­tes i por­ta­veu de l'anti­ca­ta­la­nisme més vis­ce­ral, ins­ti­gat per Maria Con­su­elo Reyna allà pels anys 70.

La intenció és doble: es clava l'agu­lla a una intel·lec­tual pel pecat mor­tal de ser cata­lana inde­pen­den­tista (allò de ter­ro­rista va que­dar acla­rit que no, pel TS en 1992), i per altra part es llença una pedrada a l'actual govern muni­ci­pal d'esquer­res, fent-lo res­pon­sa­ble d'haver con­vi­dat una peri­llosa “ter­ro­rista”.

Davant l'allau d'atacs que el titu­lar ha moti­vat en les xar­xes soci­als, con­si­dere que cal­dria ser més res­pec­tu­o­sos amb la tra­jectòria per­so­nal i pro­fes­si­o­nal d'aquesta dona, doncs si hague­ren estat veri­tat les acu­sa­ci­ons que li van impu­tar fa 27 anys, ja va com­plir sobra­da­ment amb la justícia redi­mint una pena molt més exa­ge­rada que la que com­pli­ran, si els con­dem­nen, tota la colla de lla­dres, esta­fa­dors, espe­cu­la­dors i cor­rup­tes, alguns d'ells pre­su­mint de ser molt espa­nyols i molt valen­ci­ans.

Aquests sí que han des­pres­ti­giat la nos­tra terra. Ells han arruïnat el país. Ells són els autèntics ter­ro­ris­tes. O no?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia