5.000 tones de necessitat

La Charo Valle, una dona d'uns seixanta anys, arriba al mercat del Clot i carrega un carro de la compra fins a dalt de tot. Llet, llenties cuites, cigrons, pèsols, mongetes, llaunes de conserves, xocolates, llet de civada... En total, es gasta uns 100 euros. I encara li sembla poc per a una causa solidària com el Gran Recapte d'Aliments.

L'últim informe d'indicadors socials a Catalunya en relació amb el context estatal i europeu (Insocat), presentat ahir per la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), conclou que en els últims dos anys han crescut encara més les desigualtats socials i que el nombre de casos de pobresa extrema ha augmentat un 28,5%. La Charo no coneixia encara aquestes dades presentades ahir per la presidenta de l'ECAS, Teresa Crespo, però al barri on viu està cansada de veure casos dramàtics cada dia. I mentre descarrega el carro ple de menjar en una de les banyeres de 300 quilos que el Banc dels Aliments ha col·locat a l'entrada del mercat del Clot se li entelen els ulls. “És el mínim que podem fer. El que té, té... I el que no té, no té res.”

Aquest és, tot i que expressat amb paraules més dures i amb xifres a la mà, el missatge que va donar ahir Crespo durant la presentació de l'estudi, que posa de manifest com la població catalana en situació de pobresa extrema –amb ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana– ha passat en només dos anys del 9,1% a l'11%. “La pobresa a Catalunya és cada vegada més severa, més llarga i més extensa, i al mateix temps la societat catalana està cada vegada més polaritzada.” Aquestes desigualtats es concreten en el fet que el 20% de la població amb un nivell econòmic més alt guanya 6,5 vegades més que el 20% de la població amb el nivell econòmic més baix. Són dades de l'any 2014. L'any 2009, la diferència era de 5,6 vegades i tot indica que la tendència segueix una línia ascendent que fa que “els rics siguin cada cop més rics; els pobres, cada cop més pobres, i que la classe mitjana estigui desapareixent”, segons Crespo.

L'informe es va fer públic ahir, justament el primer dia de la setena edició del Gran Recapte, que aspira a recollir 5.000 tones d'aliments –prop de 350 tones més que el 2014– per donar resposta a les necessitats de les 250.000 persones que atenen els diversos bancs d'aliments.

Segons l'Insocat, les causes principals de l'augment de la pobresa extrema són el dèficit del sistema de protecció social i la precarització del mercat laboral. Això explica, per exemple, que quatre de cada deu joves menors de 25 anys estiguin a l'atur i també que el fet de treballar no signifiqui ni de bon tros tenir una situació econòmica estable, ja que, segons l'informe, un 11,7% de les persones amb feina tenen uns ingressos que no superen el llindar de la pobresa. Ahir al matí, durant el tret de sortida del Gran Recapte al mercat del Ninot, el president del Banc dels Aliments de Barcelona, Eduard Arruga, va parlar d'urgència alimentària i va remarcar que, a banda de recollir menjar per als que més el necessiten, el que pretén el Gran Recapte és “sensibilitzar la població sobre la pobresa actual del país”. I, per això, entre altres coses, demanen per primer cop llegums cuites, “perquè no fa falta que es cuinin, en un context en què moltes famílies no tenen recursos per pagar la llum i el gas”.

Arruga va insistir que “les 5.000 tones no són una simple meta numèrica, sinó una resposta necessària”, una idea que també es va posar de manifest durant la presentació de l'informe Insocat. Roger Fe, educador social del centre d'acollida Assís, va recordar que els ciutadans en situació de pobresa “no són números, sinó persones amb nom i cognoms” i va apel·lar a treballar des de l'empatia. I en el primer dia del Gran Recapte, la gent va respondre amb escreix.