Agermanaments superats
Els lligams de cooperació han donat pas a campanyes d'alfabetització
La comissió Salt-Quilalí s'ha desfet i el vincle Girona-Bluefields es dilueix
Els agermanaments de cooperació i solidaritat dels deu principals municipis gironins han perdut força i, en algun cas, es mantenen com a campanyes d'educació i alfabetització. La comissió d'agermanament Salt-Quilalí s'ha dissolt, mentre que el vincle entre Girona i Bluefields “és menys intens”, admet el coordinador de la campanya d'educació en valors de l'Agenda Llatinoamericana de Girona, Jordi Planas.
A Salt hi va haver un agermanament molt actiu amb Quilalí (Nicaragua), aprovat per ple el 1989. Des d'una dècada abans, però, molts veïns de Salt i municipis dels voltants com ara Anglès s'havien solidaritzat amb els ideals de la revolució social sandinista, que va triomfar el juliol del 1979. Molts mestres catalans es van involucrar llavors en la Cruzada Popular de Alfabetización tenint en compte que a Nicaragua hi havia un 50,3% d'analfabetisme.
Quilalí és a la regió de Las Segovias, on es va centrar la cooperació catalana a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX, detalla l'activista Sebas Parra, que ha estat “24 vegades a Nicaragua”. La comissió que va fomentar l'intercanvi i el suport amb el país centreamericà es va dissoldre fa uns anys.
Però els projectes centrats inicialment en producció d'aliments, salut i educació nascuts de l'entesa de Salt i Quilalí han sobreviscut, com ara la cooperativa de la Unión de Ganaderos y Agricultores de Quilalí (UGAQ), la casa materna –on s'ajudava en el naixement de les criatures i a garantir la salut del nadó i de la mare– i l'institut de secundària de la comunitat de San Bartolo, relata Parra. Salt també està agermanat amb Lingen (Alemanya) des del 1998.
Menys activació
L'agermanament de Girona amb Bluefields és del 1987. Jordi Planas admet que els lligams de cooperació institucionals “no funcionen gaire”. Ara es treballa en campanyes d'alfabetització i en educació. “Abans la sensibilitat en cooperació era més alta. No era qüestió de caritat, sinó de justícia. Ara, per teixit social o per raons econòmiques, la gent no es mou tant”, admet.
El mes d'agost una delegació de Girona va viatjar a Bluefields i a Rama Cay. Hi eren, entre d'altres, el mateix Sebas Parra i l'actual regidor de l'equip de govern, Cristóbal Sánchez. Des del 2011, l'Ajuntament de Girona ajuda en la campanya d'alfabetització de la població indígena rama de l'illa de Rama Cay a través del mètode Yo, sí puedo. En aquest projecte, Parra col·labora amb el mestre Orlando Pineda.
L'historiador i periodista d'aquest diari Pau Lanao és el president de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme. Explica que l'agermanament nord-sud ha estat superat: “La cooperació, inicialment, no la feien els governs, i l'impuls va arribar gràcies a la societat civil. [...] Ara la cooperació ha d'incidir en els plans integrals de desenvolupament de comunitats.”
Girona també està agermanada amb Albí (Estat francès) des del 1985 i amb Reggio de l'Emília (Itàlia) des del 1982. L'últim agermanament (1997) va ser amb la daira de Farisa (Sàhara Occidental), després de dos anys de colònies de nens i nenes sahrauís organitzades per part de la delegació de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (Acaps).
A Banyoles estan agermanats amb Condega (1995), Segundo Montes (1999) i Ceret (2004). Amb el suport de l'Ajuntament, l'entitat Banyoles Solidària manté l'activitat a Segundo Montes (El Salvador), on s'han creat dotze escoles i es prepara un centre d'educació especial (La Escuelita), i a Condega (Nicaragua), on també es projecta un centre per a infants discapacitats. Abans de fer un agermanament formal amb Kerewan (Gàmbia), ja hi ha intercanvis freqüents.