Els sense llar tindran veu en el disseny de polítiques socials
Barcelona crearà un comitè d'experts per millorar els serveis d'atenció a les persones en exclusió residencial
L'Ajuntament xifra en uns 2.800 els sense llar i en 700 els que dormen al carrer
Quan fa deu anys que tres joves van ruixar amb dissolvent i van cremar viva Rosario Endrinal en un caixer de Sant Gervasi, a la zona alta de Barcelona, l'Ajuntament va anunciar ahir la voluntat de millorar els circuits d'atenció i els allotjaments per a persones sense llar de la ciutat. I, a més, per fer-ho s'escoltarà les persones usuàries amb la voluntat d'intentar adequar el funcionament dels serveis a les seves necessitats. La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, va explicar que, en el marc del Consell de Benestar Social, es crearà un comitè d'experts en què hi haurà persones sense llar –o que ho hagin estat– perquè donin la seva opinió.
Donar veu a les persones sense llar a l'hora
de definir les polítiques d'atenció a aquest col·lectiu és una de les recomanacions de Diagnosi 2015. La situació del sensellarisme a Barcelona , elaborat per Albert Sales, Joan Uribe i Inés Marco, que es va presentar ahir. Per dur a terme aquest exhaustiu estudi, s'han
fet 120 hores d'observació al carrer, s'han entrevistat cinquanta persones sense sostre i també s'ha parlat amb usuaris i professionals dels serveis d'atenció al col·lectiu.
Com a conclusió de la recerca, a més de vincular els usuaris als espais de decisió, els investigadors recomanen mantenir l'aposta pel housing first (‘l'habitatge, primer'), ampliar les places de temps indefinit als albergs i també buscar la qualitat en l'oferta d'allotjament, així com una atenció integral que inclogui l'acompanyament psicosocial. Sales va argumentar la necessitat d'escoltar els usuaris i va advertir que una normativa d'un alberg poc adequada a la realitat pot ser una barrera i pot acabar motivant el fracàs d'un procés d'inserció. “Si una persona ha de tornar sempre abans de les vuit del vespre a dormir, no pot anar
a sopar si el convida un amic. Això ens ho han dit en les entrevistes”, va exposar. També va destacar la necessitat de trencar estigmes per sortir-ne: “No podem pensar només en un simple aixopluc, sinó en un espai perquè
la persona pugui començar a construir una veritable llar.”
L'estudi dedica un apartat especial a les dones sense llar i adverteix de l'elevat risc d'assetjament i de violència masclista de què són víctimes. “La situació de les dones és molt extrema –va indicar Sales–, amb greus problemes mentals i un alt deteriorament de salut.” Per això es veu necessari un esforç per donar-los resposta i es proposa revisar els mecanismes de seguiment i acompanyament. Tot i que es calcula que només un 10% de les persones que dormen al carrer són dones, als albergs ja representen el 20% i en els altres recursos de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), el 35%.
Ball de xifres
Pel que fa a dades, l'Ajuntament quantifica en unes 2.800 les persones sense llar de la ciutat, de les quals unes 700 viuen al carrer, 440 en assentaments i 1.672 en recursos de la XAPSLL. Després d'un increment entre el 2008 i el 2011, els registres s'haurien mantingut estables. Són dades a partir de les persones que els professionals del Servei d'Inserció Social detecten al carrer, tot i que no totes estan a dins del circuit d'atenció. I és evident que les 700 queden lluny de les 900 del recompte organitzat per Arrels Fundació al maig . La recomanació dels autors de l'estudi és fer la foto fixa d'una sola nit comptant els que dormen al carrer i els que ho fan
en recursos de la xarxa d'atenció. “Amb la retallada de la RMI, la falta de rendes garantides i el salvatge mercat de l'habitatge, seria plausible que ens acostéssim a les 900”, admet Sales. Un altre problema és que hi ha sense llar ocults perquè viuen en infrahabitatge o sota amenaça de desnonament.
En aquest sentit, la tinenta d'alcaldia de Drets Socials va avançar que l'any vinent es podria recuperar el recompte fet el 2008 i el 2011 en col·laboració amb les entitats.