Animar, però amb educació

Els seus promotors no ho diuen amb aquestes paraules, però s'entreveu: intentar educar directament els adults seria picar ferro fred; per això cal treballar amb els petits i esperar que aquests influeixin en els grans. La iniciativa es titula Joc net a la grada i la va posar en marxa fa sis anys el Consell Esportiu del Pla de l'Estany a centres d'ensenyament de la comarca per tal de fer entendre a la mainada que cal ser respectuosos quan s'és espectador d'una competició esportiva. Sense precedents al nostre país, els tallers han anat madurant durant aquests anys fins al punt que han depassat els àmbits estrictament escolars i, segons diuen al consell, han esdevingut un referent nacional. Una selecció de les reflexions que van sortint dels tallers es penjarà a les instal·lacions esportives dels pobles del Pla de l'Estany que ho desitgin: “Els esportistes hem de saber perdre i guanyar.” “Com a públic, hem de respectar les decisions dels àrbitres; ells també es poden equivocar.” “Els entrenadors i monitors hem de ser un exemple als esportistes.” Són algunes de les frases escollides per a aquesta primera temporada, referides al comportament dels esportistes, els entrenadors, el públic en general (i les mares i els pares en particular), els àrbitres, els jutges i les instal·lacions i el material. Cada curs s'aniran renovant amb les propostes que vagin formulant els escolars.

La idea va sortir –relata Jordi Ros, coordinador de l'àrea d'activitats del Consell Esportiu del Pla de l'Estany– en constatar el comportament agressiu d'alguns espectadors en competicions escolars, un fet que res tenia a veure amb l'essència de l'esport i que es va interpretar com un símptoma alarmant del futur que li espera a l'esport de base. Des de bon començament, la majoria dels centres de primària i les associacions de mares i pares de la comarca s'hi van avenir, i gràcies a aquesta complicitat durant aquests anys hi han pres part un miler d'alumnes de cinquè de primària (nens de deu o onze anys). Nosaltres vam assistir a un taller que va tenir lloc fa unes setmanes a l'escola Carles de Fortuny, d'Esponellà. No és una classe, almenys no en el sentit clàssic, sinó que els dos monitors que dirigeixen la sessió donen veu a la mainada (una vintena d'alumnes) perquè ells mateixos acabin arribant a les conclusions –de sentit comú– respecte del comportament a la grada. Recorren a jocs associatius, el teatre, el debat... Més tard, a classe, ho treballaran i confeccionaran una selecció de frases que primer penjaran al pati del centre i, més endavant, combinades amb les que aportin els companys d'altres escoles, serviran per bastir el decàleg definitiu.