«La meva il·lusió és tornar la vida a Solanell»

–«Fa set anys m'hi va portar un constructor amic que tenia la idea de reconstruir el poble. Ens ho va proposar a una colla de gent i de seguida m'hi vaig il·lusionar. Però les circumstàncies van fer que la resta desistissin.»

–«Sí. Tenia uns diners estalviats i vaig donar la paga i senyal de la primera casa. A poc a poc, hi he anat invertint el que he pogut i ara sóc propietari de tres quartes parts del poble.»

–«Sí. La meva intenció és reconstruir les cases utilitzant els materials de la mateixa zona, amb el compromís de respectar al màxim l'essència del poble. Allò és preciós. A Solanell hi ha un riu, un molí, diversos forns de pa, cortals, l'església d'origen romànic...; als prats i als boscos hi ha cabirols, cavalls, bolets, guineus, perdius... El poble està orientat al sud i, per tant, és solejat, però també hi plou, de manera que les terres són fèrtils.»

–«Paradoxalment es va abandonar del tot l'any 1972, quan hi va arribar l'electricitat. Ho vaig preguntar al Sisco, masover de cal Gironi i l'últim a marxar, i em va dir que se'n va anar perquè allí ja no hi quedaven dones... Anys enrere, el poble havia arribat a tenir més de cent setanta veïns, però la manca de serveis (havien de baixar a Castellbò per anar a l'escola i el metge més proper era a la Seu d'Urgell) i d'una carretera en condicions els va anar impulsant a marxar.»

–«Home, no negaré que la sorpresa inicial hi ha estat, però la majoria de la gent m'ha ajudat quan han vist que no es tracta d'un projecte especulatiu, ni de construir una urbanització al mig de la muntanya. Des del començament he tingut molt clar què és allò que no vull per a Solanell.»

–«Un cop estigui reconstruït, m'agradaria que hi visquessin algunes famílies tot l'any, que podrien treballar en l'agricultura i la ramaderia i ocupar-se de la gestió de les cases que estaran dedicades al turisme rural. Ja he contactat amb gent que hi està interessada, que volen guanyar qualitat de vida. I després hi podrem fer realitat altres idees, com ara un estudi de gravació de música o una casa de colònies, o un espai per fer-hi convencions...»

–«Ui! Encara hi ha molta feina per fer! Fins ara hem anat tirant endavant feina feixuga, com ara la redacció del catàleg de béns immobles, que recull totes les cases i el traçat dels carrers, o el pla d'ordenació forestal. També estic pendent de la millora de la carretera, hi ha un pla per recuperar els antics camins... No tinc pressa. Això sí, voldria assegurar les parets de les cases que queden dretes, eliminar els rostolls i arreglar l'església perquè torni a ser agradable passejar pel poble. Estic content del suport i la col·laboració que rebo tant dels últims habitants del poble com de l'Ajuntament i del Bisbat.»

–«Sens dubte ha estat el millor. Jo no sóc etnòleg, però he recollit un impressionant patrimoni oral sobre la vida quotidiana al poble. I he fet amics dels de debò. De fet, si no fos per la Flora, la Juanita, l'Eudald, el Ramon i sobretot pel Josep Maria, aquesta entrevista no seria possible. A més, els companys del despatx d'arquitectura i urbanisme també m'han ajudat moltíssim i m'han donat molt de suport. El meu agraïment a tots vosaltres!»