Cooperació
Quan vam ser refugiats
Cabrils mostra vivències d'exiliats de la Guerra Civil per conscienciar sobre els refugiats
Organitza un concurs per recaptar diners pels demandants d'asil
Marxar lluny de la terra, deixar enrere la casa, la família i els amics sempre és difícil, però encara més quan es fa en una situació d'exiliat o refugiat, tal com relata Luis Miguel Sanz. Arran de la Guerra Civil espanyola, el 1938, quan només tenia quatre anys, va marxar amb la seva família de València a a França. En els40 anys de dictadura franquista no va tornar al país. Des del 1978 viu a Cabrils.
Com que eren republicans, el viatge cap a França no va ser senzill, relata Sanz. Van emigrar amb cotxe i s'havien d'anar amagant per no se atacats per les tropes del general Franco. Per això, van tardar dos dies a arribar al país veí. Allà van anar a viure a Marsella. Sanz assegura que el govern francès i la població en general els va tractar bé, però el canvi no va ser fàcil. “Jo tenia quatre anys, fer amics sense saber l'idioma és difícil”, ressalta Sanz a aquest diari.
Arran de la seva experiència, creu que s'ha d'acollir els refugiats “amb afecte”. Explica que són persones que fugen de situacions complicades dels seus països i es “juguen la vida” per marxar. Per això, “són vulnerables”. Opina que tenen una cultura i una tècnica nova i, per tant, “fan una aportació social”. Sanz va participar el divendres 18 de desembre a l'acte Quan vam ser refugiats, que va organitzar l'Ajuntament de Cabrils.
En aquest acte, també hi va intervenir la família Infante, que aquest estiu va anar de vacances al golf de Gökova, que uneix Grècia i Turquia. La família té quatre fills i un d'ells estudia a Bilbao per ser capità de la marina mercant. Per això, van llogar un veler per viatjar per aquest golf, que el fill tripulava.
Un dia, mentre navegaven, van veure un vaixell buit enmig la mar. “Vam sentir help, help”, va relatar Irene Infante, una de les filles, durant l'acte. Era un home que estava a l'aigua. El van rescatar i el van pujar al seu vaixell. En un paquet duia el passaport, un moneder amb diners i dos mòbils. Els hi va explicar que s'havia quedat sense combustible i que portava deu hores allà sense aigua ni menjar.“Es va pensar que estava més a prop de terra i es va llençar al mar”, va narrar la jove. Quan el van trobar duia més de dues hores a l'aigua i estava “esgotat”. El van retornar a la seva embarcació amb menjar i el van remolcar fins el port més proper.
Durant el viatge es van trobar nombrosos flotadors, matalassos inflables o pneumàtics de cotxes al mar que no saben si eren “de gent que els va llençar o de persones que es van ofegar” mentre intentaven arribar a Europa, explica, trist, Ferran Infante, el cap de família.
Cabrils, amb els refugiats
Amb l'acte que es va fer a Cabrils es vol conscienciar els ciutadans sobre la situació dels refugiats. Aquell mateix dia es va projectar el documental La Bolsa de Bielsa, que tracta sobre les persones d'aquesta localitat d'Osca que es van exiliar per temor a la repressió franquista.
El passat 24 de setembre, l'Ajuntament va votar per unanimitat una resolució per donar suport els refugiats. Polítics, entitats de la societat civil i ciutadans han organitzat tres taules per veure com ho poden fer. En aquest context es va fer l'activitat de divendres i el dissabte 19 de desembre el concurs Sapiens, en què les preguntes tenien relació amb qüestions sobre refugiats. Cabrils celebra dos cops l'any aquest concurs. Els diners que es recapten es destinen a alguna ONG. Aquest cop s'entregaran a la taula d'atenció dels refugiats perquè els inverteixi en el que cregui més convenient, detalla Miguel Doñate (Municipalistes per Cabrils), regidor de Participació i Transparència. Assegura que la convocatòria de Sapiens va ser un èxit: “Vam haver de dir a gent que no es podia inscriure”. Van participar-hi unes 350 persones repartides en 44 equips i va tenir el suport d'una trentena de voluntaris. Entre divendres i dissabte es van recaptar 6.783,52 euros nets per a la taula pels refugiats.
La regidora de Cooperació i Solidaritat, Isabel Tambolero (CiU), detalla que han separat una partida de 5.000 euros per atendre les possibles persones que arribin al municipi. Cabrils podria acollir unes tres famílies, però té un problema, relata Tambolero, no posseeix un habitatge municipal on allotjar-los. Per això, l'objectiu del consistori és trobar un lloc on puguin viure en el cas que en vinguin.
“La situació que viuen és molt forta. Vénen famílies amb criatures petites que no tenen casa, no tenen res.”, diu Tambolero,i afegeix: “Cabrils té moltes ganes d'ajudar”.