El tsunami Taizé arriba a Alaquàs

Si amics, el proppassat dia 28 i següents de desembre, Alaquàs va agafar un aire internacional i cosmopolita d'allò més jovenívol. Això venia donat pèls, més, de dos-cents joves pelegrins, de l'Encontre Internacional de Taizé, que venien a hostatjar-se a les distintes cases que els havien obert les seues portes desinteressadament.

Atesa la diversitat de les procedències, el multilingüisme feia traure fum al Google translàtor, diccionaris, i tot tipus de sistemes de traducció així com, també, recórrer als poliglotes que ja tenia prevista la organització local. Una nova i xicoteta Babel semblava la població.

Tot començà allà per les darreries del curs quan alguns alaquasers que sovintegen la coneguda comunitat francesa, i també han anat ja a diversos encontres internacionals, li van plantejar a la Parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar la conveniència que s'hi afegira —la parròquia— al moviment d'acollida i també de participació en l'esmentat aplec que enguany tenia la seu a València.

La resposta va ser positiva i, en reprendre el curs es va preparar tot un desplegament logístic per aconseguir un nombrós grup de voluntariat i les persones o famílies que estarien disposades a compartir la seua casa amb aquells que el seu anhel de conéixer i conviure els ha portat fins ací.

Varen formar un nombrós grup amb gent de la parròquia i els més vinculats a Taizé. Mesos de preparació, treballs i reunions a les quals, en una ocasió, es va comptar amb la presència del germà Christian de la comunitat ecumènica.

En principi el comité de l'organització internacional va assignar a la parròquia esmentada 100 joves. Posteriorment 150 (en aquest moment varen convidar a la Parròquia de la Santa Creu que s'hi va afegir) i al remat son dos-cents i escaig els acollits.

La rebuda per al dia 28 s'organitza en equips amb les següents comeses:

Espera a peu de parada de l'autobús. Ací els voluntaris comproven, quan venen pelegrins en un autobús, que porten les acreditacions correctes, segellades i la seua destinació és la correcta o siga; Alaquàs. A continuació els acompanyen al Centre d'Acollida situat al col·legi parroquial Mare de Déu de l'Olivar II..

Equip, multilingüe, de recepció . Ara un equip de persones que dominaven diversos idiomes com ara, alemany, francés, anglés, ucraïnès, italià i polonés els hi donava la benvinguda. Els hi explicaven les distintes passeres que a continuació anaven a fer. Passar pel càtering, formar els grups, rebre l'assignació i finalment anar a la casa on han de pernoctar.

Equip de càtering. Aquesta colla de gent ha preparat —amb molta estima i dedicació— tot un assortiment de coques, rotllets, pastissos, entrepans i beguda que ofereixen als qui van arribant i estan afamats.

Formació de grups. Aquests es fan, per tal de participar en els posteriors debats i reflexions locals.

Assignació. Del lloc d'acollida familiar, i també se'ls hi lliura un plànol del poble.

Comprovació i distribució. Dels pelegrins a les famílies que estan en el lloc d'arribada. A altres se'ls telefonava o algun voluntari els acompanyava a la seua destinació.

Els joves en arribar a les casses, deixaven les seues coses s'endreçaven i marxaven cap a València a començar les activitats de grups, oracions i també els facilitaven el sopar. En finir la diada, cadascú a la seua casa on –si podien!– raonaven o contaven alguna cosa.

L'endemà al matí a desdejunar –que posa la casa on es troben–, a les 8'30 pregàries en la parròquia, a continuació reunió de treball. En acabar aquesta cap a València, on, de nou eren abastits de les menges i materials necessaris per fer les tasques previstes la resta del dia.

Podem assegurar que la il·lusió i les ganes, per tal que els pelegrins s'hi senten acollits i estimats, han estat el tarannà que ha marcat tots els esforços i treballs. Treballs que, un nombrós grup de voluntariat d' Alaquàs han posat a l'abast d'aquest projecte tan encisador que porta l'esperit de Taizé.

pepferrerlletres.blogspot.com