La CE investiga unes ajudes públiques a Iberpotash

Qui contamina paga. Iberpotash contamina, però Brussel·les sospita que és el contribuent qui ho paga. La Comissió Europea (CE) va obrir ahir una “investigació exhaustiva” sobre les ajudes públiques, suposadament il·legals, que la minera bagenca hauria rebut de la Generalitat i del ministeri espanyol de Medi Ambient per complir els seus deures ambientals. Precisament aquesta mateixa empresa, propietat del grup israelià ICL, té des del 10 juliol del 2014 un altre expedient de Brussel·les, per contaminació de rius i aqüífers, que podria acabar en una multa milionària.

Brussel·les té en el punt de mira “els 7,9 milions d'euros que va costar el recobriment físic d'un runam per reduir la contaminació”. El problema és que no els va pagar Iberpotash, sinó l'Estat. Es tractaria, en concret, de l'aïllament del runam de Vilafruns, a Balsareny, fet el 2010, tot i que l'executiu comunitari no ho especifica. “Si es confirmés, això suposaria una infracció del principi que qui contamina paga, ja que seria una autoritat pública la que estaria cobrint les despeses de neteja, en comptes de l'empresa responsable de la contaminació”, avisen a la Comissió Europea. Una cosa és que els governs incentivin i ajudin les empreses a reduir la seva empremta ecològica i una altra de molt diferent és que directament els paguin la neteja del que embruten.

Però la investigació no acaba aquí: a Brussel·les li sembla que la fiança que la Generalitat va demanar a Iberpotash per garantir el futur compliment les seves obligacions de protecció ambiental és massa baixa: dos milions d'euros. Aquest import per les “obligacions relacionades amb els residus generats per les mines d'Iberpotash i les garanties que se suposa han de cobrir el cost potencial de rehabilitar els terrenys” és “molt inferior” al que, en teoria, exigeixen les normes ambientals i, en particular, la directiva sobre residus de les indústries extractives de la UE i la legislació estatal i autonòmica. Si es confirma, “l'empresa hauria obtingut un avantatge financer”.

Després d'haver analitzat una denúncia rebuda el 2012, els experts comunitaris de competència temen que “ambdues mesures podrien haver concedit a Iberpotash un avantatge selectiu contra els seus competidors, que han d'assumir aquestes despeses”. En altres paraules: una “ajuda estatal” prohibida per la legislació europea que ara els governs espanyol i català haurien de recuperar si no volen acabar denunciats al Tribunal de Luxemburg. Brussel·les ha deixat fora de la investigació tres mesures més, també denunciades, perquè que no serien il·legals. Es tracta del finançament d'un estudi, de la taxa per l'ús d'un col·lector de salmorres que paguen Iberpotash i altres usuaris per cobrir les despeses d'inversió i funcionament i de la millora de les instal·lacions de tractament d'aigua potable finançada per les autoritats, però que garanteixen el subministrament d'aigua potable a la resta de la regió.