400 euros per església

El Bis­bat de Lleida té un total de 750 esglésies, ermi­tes, cases par­ro­quials i altres immo­bles repar­tits al llarg del ter­ri­tori. Cada any, el bis­bat dedica uns 100.000 euros a aju­dar les parròquies a fer les obres de man­te­ni­ment i res­tau­ració d'aquest patri­moni arqui­tectònic. De mit­jana, resul­ta­ria una des­pesa de 133 euros per edi­fici. Aquests diners del bis­bat per a con­ser­vació d'edi­fi­cis es com­ple­men­ten amb apor­ta­ci­ons de fons pro­pis de cada parròquia i els seus fidels, i ajuts d'altres admi­nis­tra­ci­ons, fins a gas­tar-se prop de 300.000 euros cada any. És a dir, prop de 400 euros per immo­ble. “Si només dis­poséssim dels fons del bis­bat i prou, resul­ta­ria impos­si­ble fer el man­te­ni­ment de tot aquest patri­moni”, ha expli­cat a aquest diari mossèn Joan Ramon Ezquerra, pre­si­dent de la comissió asses­sora del patri­moni moble i immo­ble del Bis­bat de Lleida.

L'esfon­dra­ment del cam­pa­nar de l'església de Ros­selló ha posat sobre la taula l'estat del patri­moni de l'Església a les ter­res de Lleida i ha pro­vo­cat unes pri­me­res reac­ci­ons d'alerta en altres pobles. “Arran de l'esfon­dra­ment, algun rec­tor s'ha posat en con­tacte aquests dies amb nosal­tres per adver­tir-nos del mal estat de la seva església”, explica mossèn Ezquerra, que, tot i això, asse­gura que la comissió de patri­moni ja fa una tasca de con­trol i segui­ment dels 750 immo­bles durant tot l'any. “Cada any enviem una carta als rec­tors per recor­dar-los que han de revi­sar l'edi­fici, sobre­tot les teu­la­des, i avi­sar-nos de qual­se­vol pro­blema i dete­ri­o­ra­ment”, explica Ezquerra. Si el rec­tor de la parròquia ho neces­sita, el bis­bat hi envia un tècnic a fer aquesta revisió. “Ara mateix s'esta­ven revi­sant cinc esglésies i ermi­tes”, explica. Una d'aques­tes, l'església de l'Albagés, per pro­ble­mes a la teu­lada, sobre la qual es fa una obra de con­ser­vació.

També s'hi han adreçat alguns ajun­ta­ments, segons ha expli­cat Ezquerra. Un d'aquests és el d'Alme­nar (Segrià), que fa temps que ha detec­tat des­pre­ni­ments a l'església i ha reforçat un mur per fer-ne de con­tra­fort. “Ens reu­ni­rem amb els ajun­ta­ments i altres ins­ti­tu­ci­ons que ens ho dema­nin”, diu mossèn Ezquerra. “El nos­tre és un patri­moni que no genera ingres­sos, l'únic són les col·lec­tes i apor­ta­ci­ons dels fidels, que ser­vei­xen per pagar la cale­facció, la llum, la neteja i poca cosa més”, explica Ezquerra. “Per sort, tot­hom n'és sen­si­ble, els ajun­ta­ments s'interes­sen i aju­den en la con­ser­vació d'esglésies i ermi­tes, i també la Dipu­tació i les altres admi­nis­tra­ci­ons, però, si la con­ser­vació i les reha­bi­li­ta­ci­ons s'hagues­sin de fer només amb els recur­sos de l'Església, seria impos­si­ble.”

En alguns casos, els bis­bats han cedit als fidels o als muni­ci­pis el patri­moni per tal que es puguin reha­bi­li­tar. Un dels casos més recents és el de l'ermita de Sant Jaume a la Granja d'Escarp (Segrià). El maig de l'any pas­sat, el Bis­bat de Lleida i l'Ajun­ta­ment de la Granja d'Escarp van arri­bar a un acord per la cessió, per un euro simbòlic, de l'ermita al muni­cipi, que va assu­mir el cost de les actu­a­ci­ons d'urgència per evi­tar que con­tinués la degra­dació. Aquesta decisió es va pren­dre després d'una intensa feina de l'Asso­ci­ació d'Amics de l'Ermita, que pres­si­ona per la seva reha­bi­li­tació i el seu apro­fi­ta­ment com a patri­moni del poble. Un model sem­blant volen seguir a Àger (Noguera), on un grup de veïns ha començat a reco­llir dona­tius per reha­bi­li­tar l'ermita de Pedra, i el de la vall Far­rera, on l'ermita de Sant Joan es troba en mal estat. Aques­tes dues últi­mes per­ta­nyen al Bis­bat d'Urgell, que té molt patri­moni escam­pat en petits pobles i mun­ta­nyes, i amb molts anys en desús.

Entre el patri­moni dels bis­bats de Lleida, l'Urgell i Sol­sona que es troba actu­al­ment en reha­bi­li­tació, hi ha dos cam­pa­nars, el de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció, a Mont­gai (Noguera), i el de l'església de Santa Maria, a Vila­grassa (Urgell), que han rebut un ajut de l'1% cul­tu­ral de la Gene­ra­li­tat per dur a terme les obres.

La Gene­ra­li­tat és coti­tu­lar d'alguns edi­fi­cis reli­gi­o­sos a través de con­sor­cis i patro­nats, com el de la Seu Vella i la Vall de Boí. Però es mos­tra impo­tent davant l'estat de con­ser­vació dels béns arqui­tectònics d'interès cul­tu­ral que són de titu­la­ri­tat muni­ci­pal o dels bis­bats. “És res­pon­sa­bi­li­tat dels seus pro­pi­e­ta­ris, nosal­tres només podem ana­lit­zar i garan­tir que les refor­mes que s'hi facin no afec­tin el seu valor patri­mo­nial o simbòlic, però la con­ser­vació i la ini­ci­a­tiva de reha­bi­li­tar-los cor­res­pon als pro­pi­e­ta­ris”, ha expli­cat el dele­gat del Depar­ta­ment de Cul­tura a Lleida, Josep Bor­rell. El depar­ta­ment, això sí, obre línies d'ajut a la reha­bi­li­tació a les quals es poden aco­llir els muni­ci­pis i els bis­bats. “De tot el que es pre­senta, valo­rem sem­pre quina és la més urgent.”