Societat

Societat

L'equip de l'hort

Premià de Mar se suma a altres municipis impulsant horts socials perquè aturats amb risc d'exclusió social hi cultivin productes agrícoles i se socialitzin

Els participants valoren l'obligació de sortir de casa per anar al camp

“Venim aquí a treballar, però també és una manera de distreure'ns
i de sortir de casa”

Amb l'aixada a la mà, un cop tretes les males herbes i collides quatre caixes d'espinacs, es mostren satisfets de la feina feta. Des de fa unes setmanes que aquest petit equip format per la Montse, la Susanna, en Juanjo i l'Abdessamad es troben de bon matí un parell de dies per treballar plegats al camp. Tots ells tenen en comú que fa molts anys que no tenen feina i la seva situació econòmica o personal és complicada, amb risc d'exclusió social. Per això des dels serveis socials conjuntament amb Càritas de la parròquia de Sant Cristòfol s'ha posat en marxa aquest projecte d'hort solidari que mira d'ajudar els més vulnerables. “Ens interessa que agafin noves rutines i obligacions i sobretot la part de relacionar-se i sortir de casa”, explica l'educadora social, Charo Quero.

L'objectiu s'ha aconseguit en aquest grup que aprofiten l'hora de recollir per compartir els seus neguits.“Venim aquí a treballar però també és una manera de distreure'ns i de sortir de casa”, asseguren. La majoria no havia trepitjat mai un camp de conreu, però ara segueixen atents les instruccions de Joaquim Rossell. És el pagès que ha cedit els terrenys a l'Ajuntament i que voluntàriament els assessora com treballar la terra i el que toca sembrar o collir. A diferència d'altres poblacions, el terreny es treballa conjuntament entre els diferents torns, que ocupen fins a dotze persones derivades des dels serveis socials. Treballen coordinats amb Càritas perquè dos dies a la setmana la collita, que avui ha estat de 160 manats d'espinacs, pugui arribar a unes 80 famílies a qui se subministra menjar. Vinculat a la parròquia, Pere Fabrés, va impulsar el projecte per donar una ocupació i responsabilitats a aquest col·lectiu d'aturats de llarga durada, al mateix temps que cullen el que entre tots han conreat. “N'hi ha que els costa i s'obliden de venir, però si no compleixen la llista de candidats és llarga”, apunta Fabrés.

La iniciativa de Premià de Mar té altres exemples a la comarca com el de Canet de Mar, on també l'Ajuntament conjuntament amb les entitats socials Canet en Acció i Fot-li Castanya van impulsar els horts urbans per a persones a l'atur
o amb rendes baixes. Des de l'any passat es conreen una quinzena de parcel·les a tocar de la piscina municipal i ja hi ha llista d'espera. Algunes de les parcel·les a ple hivern mostren, però, un aspecte abandonat, ja que no s'hi treballa a diari. “S'hi ha de ser cada dia, al camp”, diu un dels que ho compleix.

A Calella i Tordera els horts socials també tenen recorregut arran dels convenis que els darrers anys els ajuntaments han signat amb la Fundació Humana. Els activistes treballen l'hort conjuntament amb els aturats per l'autoconsum però també, i potser més important, per reforçar les relacions socials entre ells.

Urbanites.
La Montse reconeix que mai li havia passat pel cap que acabaria fent de pagesa. Ella és urbanita, diu. Saben que és una ocupació temporal i que no viuran d'això però no els importaria continuar ja que omple el seu temps de “no fer res”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.