Quaranta anys teixint escola pública a Badia

El passat i el present de l'escola pública La Sardana, la primera que es va obrir a Badia del Vallès
fa quaranta anys, el representen simbòlicament quatre dones: Teresa Reverter, Laura Dulcet, Sara Garcia i Eva Gil. Fugint de protagonismes, deixen clar que la seva vol ser la veu dels mestres, alumnes i pares que han passat pel centre en aquests anys. “Quan penso en l'escola, imagino la pinya que fan els castellers: créixer sense divisions i amb l'ajuda de tothom”, diu Gil, la cap d'estudis. En el quarantè aniversari, volen “fer visible l'èxit de la tasca que es fa a l'escola” amb una sèrie d'actes que començaran la setmana que ve amb una exposició i que continuaran al maig amb una sortida amb famílies, exalumnes i mestres, i una festa oberta a la ciutat.

Reverter i Dulcet van formar part de l'equip que va engegar el projecte i són part de l'entitat Som Sardana. “Nosaltres teníem una escola per fer, i els pares, una ciutat”, diu la primera, amb referència a la relació que
ja es va establir amb els progenitors durant els primers anys per aconseguir recursos per educar uns nens que venien d'indrets molt diversos, amb diferents nivells i necessitats. “L'AMPA
no ha estat mai una associació de xandalls”, afegeix Dulcet, que destaca, per exemple, que actualment a l'escola treballen conjuntament amb un pla de patis. “El nostre paper és lluitar perquè no es perdi tot el que s'ha aconseguit i per continuar innovant”, afegeix Gil. Garcia destaca que al centre es respira la manera de fer “lluitadora, crítica i innovadora” que ja va marcar els inicis de l'escola. Per exemple, van ser de les primeres escoles de Catalunya que van apostar per la immersió lingüística, l'any 1982. “Els pares tenien clar que conèixer la llengua era essencial en l'educació dels fills”, explica Reverter. A La Sardana també es va instal·lar una de les primeres aules de P3 del país. Com a pioners a Badia, van apostar per atendre la diversitat amb la figura d'un mestre d'educació especial i ara és l'única escola verda de la població. Des del principi, van creure en els plans d'acollida, no només dels nens, sinó dels professors, i en el que actualment es coneix com a treball per projectes, perquè, com comenten Reverter i Dulcet, “es buscaven fórmules per respondre a les necessitats dels nens”. Expliquen que mai han renunciat ni a la música, ni a l'experimentació al laboratori ni al teatre en horari lectiu. Igual que recorden els inicis com “difícils però gratificants”, reconeixen que la realitat socioeconòmica de Badia en els darrers anys ha estat i és dura i que els recursos que arriben des de l'administració no són tots els que caldrien. “Sempre hem buscat estratègies i suport per tirar endavant, sobretot dels pares i dels mestres, i ho continuem fent”, diu Gil.