“Catalunya” dins el nom oficial d'una regió francesa
La nova macroregió que inclou el Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus encara no té nom oficial
Serà triat per referèndum entre les opcions Occitanie-Catalogne, Sud de France i Pyrénées Méditerranée
La nova gran regió francesa que inclou una part de Catalunya, amb capital a Tolosa del Llenguadoc, encara no té nom oficial. Nascuda el primer de gener de la fusió de les regions Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus aquesta macroregió de més de cinc milions d'habitants ha de decidir el seu nom en referèndum, com s'hi va comprometre la presidenta socialista Carole Delga. Mentre no arriba el referèndum promès, van sortint proposicions procedents de la societat civil, el món econòmic i de diverses formacions polítiques.
'Occitanie-Catalogne'
La campanya més activa, de moment, és per la denominació Occitanie-Catalogne, ja que la nova regió engloba el Llenguadoc històric i la Catalunya del nord. Una part reduïda, respectivament, d'Occitània i de Catalunya. La denominació la defensen, sobretot, entitats cíviques i culturals, així com partits occitanistes i catalanistes. Entre els càrrecs electes que s'han posicionat per aquesta apel·lació hi ha sobretot representants del món municipal. En una recent trobada a la ciutat occitana de Narbona per coordinar la campanya el batlle occità de Traussan, Jean-François Saïsset explicava que “Històricament, sempre hem tingut la voluntat de recuperar el nom d'Occitània, i crec que ara és el moment de fer-ho”. El tinent d'alcalde de Perpinyà Brice Lafontaine, per la seva banda, declarava que pels catalans de la Catalunya del nord el que compta és “que en el nom oficial aparegui el mot Catalunya”. Una petició per internet recull signatures en favor d'aquesta denominació que “respecta la història, la cultura, les llengües, l'economia i l'estil de vida” d'aquest territori.
Pyrénées Méditerranée
El batlle de Perpinyà i president de la comunitat urbana Perpignan Méditerranée Métropole, Jean-Marc Pujol, comparteix, amb responsables del sector turístic, la preferència per una denominació més geogràfica que identitària. El nom que defensa és Pyrénées Méditerranée. L'empresari hoteler i vicepresident de la comunitat urbana Laurent Gauze, vol “mobilitzar responsables institucionals i empresaris” a favor d'una apel·lació “primordial per acompanyar la innovació i les inversions dels recursos interiors”. Pels seus defensors aquest nom “seria una marca a la vegada geogràfica i econòmica, que permetria ser identificats arreu del món”.
Sud de France
Els expresidents de les antigues regions del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. Damien Alary i Martin Malvy, es decanten per la denominació Sud de France, que ha estat utilitzada des fa anys per etiquetar els productes comercials del Llenguadoc i la Catalunya del nord. Fins i tot l'aeroport de Perpinyà té, com a denominació oficial, aquest Sud de France. Segons Alary “gràcies a la marca Sud de France els vins regionals han obtingut un lloc d'honor en la batalla comercial internacional”. Malvy li dona raó i afegeix que “és així com ens identifiquen arreu d'Europa i més enllà, com el sud de França”.
I l'autonomia nord-catalana?
La plataforma unitària SEM, formada per representats d'associacions i partits polítics nord-catalans i que reclama un estatut propi per a la Catalunya del nord, havia convidat a l'any passat a Perpinyà el líder occità d'Europe Écologie Les Verts (EELV) Gerard Onesta. Aliada amb els socialistes, la formació d'Onesta comparteix actualment el govern de la nova regió. A Perpinyà es va comprometre a “dotar d'un estatut particular les comarques catalanes de l'Estat francès” i per això els va transmetre el seu “compromís solemne”. Per Onesta “els catalans hauran de disposar d'un pressupost i unes competències especials”. També es va declarar “defensor del dret a decidir dels catalans” de la Catalunya autonòmica de l'Estat espanyol. Amb el debat sobre el nom de la macro-regió on ha quedat integrada la Catalunya del nord, aquesta possible autonomia nord-catalana, dins el marc regional i estatal francès, ha quedat silenciada.