Cèrvols i cabres, àpats dels homínids de Prades

El cérvol, la cabra o el conill eren alguns dels ani­mals que ali­men­ta­ven als homínids a les Mun­ta­nyes de Pra­des fa entre 12.000 i 9.000 anys. Això es desprèn de l'estudi de més de 1.400 res­tes fòssils que es van tro­bar a l'exca­vació de l'Ins­ti­tut Català de Pale­o­e­co­lo­gia Humana i Evo­lució Social (IPHES) a la Cova de les Bor­res. També se sap que, per caçar aquests ani­mals, els homínids van usar ins­tru­ments lítics com ara pun­tes de dors i gra­ta­dors.

La dar­rera inter­venció s'ha acom­pa­nyat de la neteja de la vege­tació que tapava la superfície a peu de la balma. Aquesta feina ha comp­tat amb la col·labo­ració del per­so­nal de Paratge Natu­ral d'Interès Naci­o­nal de Poblet. I ha permès docu­men­tat en 3D l'abric i el seu entorn i recons­truir al detall la topo­gra­fia del jaci­ment amb un dron.

D'altra banda, l'estudi de les peces tro­ba­des al jaci­ment també han estat uti­lit­za­des per a dues tesis doc­to­rals que han apor­tat infor­mació sobre com era la mobi­li­tat dels homínids pel ter­ri­tori i la durada de les ocu­pa­ci­ons a la cavi­tat.

El tre­ball Áreas y estra­te­gias de apro­vi­si­o­na­mi­ento lítico de los últi­mos­ca­za­do­res-reco­lec­to­res en las Montañas de Pra­des (Tar­ra­gona), ha evi­den­ciat sem­blan­ces entre els con­junt lítics de la cova de les Bor­res i el jaci­ment de Sant Gre­gori de Fal­set exca­vat i publi­cat per Sal­va­dor Vila­seca durant els anys 30 del segle pas­sat. L'estudi de les matèries pri­me­res de la cova dels Bor­res ha argu­men­tat un eix de cir­cu­lació del pobla­ment paleolític de les Mun­ta­nyes de Pra­des que s'estruc­tura a través de les con­ques del rius Siu­rana i Fran­colí.

Una altra tesi, rea­lit­zada per Juan Igna­cio Mora­les i titu­lada La reducción de la indus­tria lítica: apro­xi­mación a los patro­nes de asen­ta­mi­ento y movi­li­dad de los gru­pos paleolíticos. Des­ar­ro­llo meto­dológico y apli­cación práctica, ha permès deter­mi­nar que les esta­des dels grups humans en aquest cavi­tat eren més cur­tes fa 10.000 anys d'anti­gui­tat i més esta­bles fa 12.000 anys.