Terrassa posa 104 multes a bancs per tenir pisos buits
El consistori, que va ser el primer a iniciar la via de les sancions pressionat per la PAH, arxiva 370 de 802 expedients en dos anys perquè les entitats han acreditat que s'han ocupat els immobles
Des que l'Ajuntament de Terrassa va fer el pas el 31 de desembre del 2013 d'iniciar la via sancionadora a les entitats financeres que tenien pisos buits aplicant la llei d'habitatge com li reclamava la Plataforma d'Afectat per la Hipoteca (PAH), amb l'objectiu de pressionar perquè afloressin i els posessin al mercat de lloguer social, ja són 104 les multes que ha acabat interposant als bancs. Així ho va explicar la regidora d'Habitatge, Lluïsa Melgares, en el transcurs del ple de febrer, responent una pregunta formulada pel grup de Terrassa en Comú (TeC).
Melgares va precisar que en total s'han tramitat, en aquest període, 802 expedients, de què 104 han acabat en multes, però també va destacar que 370 s'han acabar arxivant perquè s'ha complert “la finalitat de la mesura”, que les entitats acabin acreditant que han ocupat els pisos buits venent-los, destinant-los a lloguer o cedint-los a la borsa d'habitatges municipal. D'aquestes 104 multes, que equivalen a uns ingressos de 540.000 euros, se n'han cobrat les corresponents a 28 expedients, el que equival a 214.970 euros, mentre que la resta “estan en procés de cobrament o de negociació amb les entitats”, hi va afegir Melgares. El govern terrassenc va ser el primer a iniciar la via de la sanció com a mesura de pressió –avalat per set sentències judicials de contenciosos favorables– després de veure que el de la negociació amb les entitats no fructificava. Tot i així, el govern manté la via d'arribar a acords oberta, però no vol que sigui amb les mateixes condicions que a Barcelona, on el govern n'ha comprat a les entitats financeres per sota dels preus de mercat per gestionar-los directament o assumeix despeses de rehabilitació per poder-hi entrar a viure. Per Melgares, aquesta és una despesa massa elevada per a les arques municipals terrassenques i, a més, considera que aquesta fórmula “és com un segons rescat” a la banca.