Banys de bosc

Els japonesos fa anys que exploren els beneficis que tenen els boscos per a la salut humana i els shinrinyoku (banys de bosc) ja tenen més de dos milions de seguidors al país nipó. La coneguda com a medicina forestal s'ha estès cap a Corea del Sud, els Estats Units i el Canadà i ara arriba a Catalunya. L'associació gironina AccióNatura ha impulsat el projecte Sèlvans, que té per objectiu crear una xarxa de boscos terapèutics arreu del país. Després d'establir convenis amb propietaris forestals de les comarques gironines, la iniciativa s'ha estès al Solsonès i l'Alt Urgell.

Shirinyoku fa referència a caminades en silenci per boscos madurs, que, habitualment, van acompanyades d'exercicis de respiració i relaxació. Al Japó, els metges prescriuen aquestes teràpies per prevenir algunes malalties o bé per tractar-les. La base d'aquestes teràpies se sustenta en el fet que, segons estudis publicats, quan es fan vells els arbres segreguen uns olis essencials i la seva inhalació per part dels humans permet activar partícules del sistema immunitari que ajuden a lluitar contra determinats virus i tumors

L'entitat naturalista AccióNatura i la Universitat de Girona van posar en marxa, a finals del 2014, el projecte Xarxa de Boscos Terapèutics dins del programa Sèlvans amb l'objectiu d'introduir aquestes pràctiques a Catalunya. Fins ara, han aconseguit signar convenis amb diverses institucions i propietaris forestals i, de moment, han engegat el projecte en fase de proves. La iniciativa ha arribat al Solsonès i l'Alt Urgell, de la mà del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) amb el suport de la Diputació de Lleida. A l'Alt Urgell, s'ha escollit un espai del parc natural de l'Alt Pirineu, a la vall de Sant Miquel, que és de propietat pública i on no s'hi ha hagut de fer pràcticament cap treball. Pel que fa al Solsonès, la finca escollida pertany al municipi de Lladurs i és un bosc de propietat privada. Treballadors forestals estan arranjant el camí per on es faran les passejades i, segons ha explicat la coordinadora del projecte i tècnica del CTFC, Eva Moré, s'han confeccionat recorreguts de diferent llargada i dificultat, als quals també podran accedir persones amb dificultats psíquiques o físiques.

Després d'arranjar els camins, els responsables del projecte al Solsonès iniciaran una segona fase de sessions informatives als centres de salut i als professionals sanitaris perquè coneguin la iniciativa. Segons Moré, “és important que el personal sanitari entengui què és un bany de bosc i sàpiguen que tenen aquest recurs al seu abast perquè el poden prescriure a persones amb trastorns”. També es faran sortides sobre el terreny.

El coordinador del projecte Sèlvans, Jaume Hidalgo, ha explicat que perquè un bosc sigui terapèutic ha de tenir una qualitat paisatgística i uns components de maduresa. És a dir, “que sigui el més natural i complex possible”. Ha de ser un bosc que no s'hagi talat des de fa temps i accessible. Al mateix temps, aquest espai natural no ha de contenir elements vulnerables ni espècies en perill d'extinció perquè s'hi pugui dur a terme la pràctica dels banys de bosc.

Cristina Oriol, metgessa de família i col·laboradora d'AccióNatura, explica que diferents estudis demostren que un bany de bosc provoca beneficis físics com ara “una baixada de la tensió arterial o una disminució de la freqüència cardíaca”. “Tots ells demostren que amb una passejada per un bosc madur s'activa el sistema parasimpàtic, de manera que el cos deixa d'estar en una situació de lluita i es troba en una situació de repòs i regeneració”, apunta. Els estudis, però, també apunten millores psíquiques com ara “la disminució de les emocions negatives, de la tristor, l'ansietat o la fatiga i un augment de les sensacions positives, del vigor i la tranquil·litat”.

Els impulsors de la iniciativa consideren molt important la figura d'un guia format perquè pugui acompanyar els pacients en els banys de bosc, i aquest any enviarà a Irlanda dues persones perquè es formin com a guies certificats en boscos terapèutics.