Salut

Salut

Banys de bosc

La Xarxa de Boscos Terapèutics s'estén a finques del parc natural de l'Alt Pirineu i el Solsonès

Una passejada pel bosc provoca una baixada de la tensió arterial. El cos deixa d'estar en situació de lluita i s'apunten millores psíquiques com ara la disminució de la tristor, l'ansietat o la fatiga

Es dissenyen recorreguts diversos perquè hi puguin accedir persones amb dificultats

Els japo­ne­sos fa anys que explo­ren els bene­fi­cis que tenen els bos­cos per a la salut humana i els shin­ri­nyoku (banys de bosc) ja tenen més de dos mili­ons de segui­dors al país nipó. La cone­guda com a medi­cina fores­tal s'ha estès cap a Corea del Sud, els Estats Units i el Canadà i ara arriba a Cata­lu­nya. L'asso­ci­ació giro­nina AccióNatura ha impul­sat el pro­jecte Sèlvans, que té per objec­tiu crear una xarxa de bos­cos terapèutics arreu del país. Després d'esta­blir con­ve­nis amb pro­pi­e­ta­ris fores­tals de les comar­ques giro­ni­nes, la ini­ci­a­tiva s'ha estès al Sol­sonès i l'Alt Urgell.

Shi­ri­nyoku fa referència a cami­na­des en silenci per bos­cos madurs, que, habi­tu­al­ment, van acom­pa­nya­des d'exer­ci­cis de res­pi­ració i rela­xació. Al Japó, els met­ges pres­cri­uen aques­tes teràpies per pre­ve­nir algu­nes malal­ties o bé per trac­tar-les. La base d'aques­tes teràpies se sus­tenta en el fet que, segons estu­dis publi­cats, quan es fan vells els arbres segre­guen uns olis essen­ci­als i la seva inha­lació per part dels humans per­met acti­var partícules del sis­tema immu­ni­tari que aju­den a llui­tar con­tra deter­mi­nats virus i tumors

L'enti­tat natu­ra­lista AccióNatura i la Uni­ver­si­tat de Girona van posar en marxa, a finals del 2014, el pro­jecte Xarxa de Bos­cos Terapèutics dins del pro­grama Sèlvans amb l'objec­tiu d'intro­duir aques­tes pràcti­ques a Cata­lu­nya. Fins ara, han acon­se­guit sig­nar con­ve­nis amb diver­ses ins­ti­tu­ci­ons i pro­pi­e­ta­ris fores­tals i, de moment, han enge­gat el pro­jecte en fase de pro­ves. La ini­ci­a­tiva ha arri­bat al Sol­sonès i l'Alt Urgell, de la mà del Cen­tre Tec­nològic Fores­tal de Cata­lu­nya (CTFC) amb el suport de la Dipu­tació de Lleida. A l'Alt Urgell, s'ha esco­llit un espai del parc natu­ral de l'Alt Piri­neu, a la vall de Sant Miquel, que és de pro­pi­e­tat pública i on no s'hi ha hagut de fer pràcti­ca­ment cap tre­ball. Pel que fa al Sol­sonès, la finca esco­llida per­tany al muni­cipi de Lla­durs i és un bosc de pro­pi­e­tat pri­vada. Tre­ba­lla­dors fores­tals estan arran­jant el camí per on es faran les pas­se­ja­des i, segons ha expli­cat la coor­di­na­dora del pro­jecte i tècnica del CTFC, Eva Moré, s'han con­fec­ci­o­nat recor­re­guts de dife­rent llar­gada i difi­cul­tat, als quals també podran acce­dir per­so­nes amb difi­cul­tats psíqui­ques o físiques.

Després d'arran­jar els camins, els res­pon­sa­bles del pro­jecte al Sol­sonès ini­ci­a­ran una segona fase de ses­si­ons infor­ma­ti­ves als cen­tres de salut i als pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris perquè cone­guin la ini­ci­a­tiva. Segons Moré, “és impor­tant que el per­so­nal sani­tari enten­gui què és un bany de bosc i sàpiguen que tenen aquest recurs al seu abast perquè el poden pres­criure a per­so­nes amb tras­torns”. També es faran sor­ti­des sobre el ter­reny.

El coor­di­na­dor del pro­jecte Sèlvans, Jaume Hidalgo, ha expli­cat que perquè un bosc sigui terapèutic ha de tenir una qua­li­tat pai­satgística i uns com­po­nents de madu­resa. És a dir, “que sigui el més natu­ral i com­plex pos­si­ble”. Ha de ser un bosc que no s'hagi talat des de fa temps i acces­si­ble. Al mateix temps, aquest espai natu­ral no ha de con­te­nir ele­ments vul­ne­ra­bles ni espècies en perill d'extinció perquè s'hi pugui dur a terme la pràctica dels banys de bosc.

Cris­tina Oriol, met­gessa de família i col·labo­ra­dora d'AccióNatura, explica que dife­rents estu­dis demos­tren que un bany de bosc pro­voca bene­fi­cis físics com ara “una bai­xada de la tensió arte­rial o una dis­mi­nució de la freqüència cardíaca”. “Tots ells demos­tren que amb una pas­se­jada per un bosc madur s'activa el sis­tema para­simpàtic, de manera que el cos deixa d'estar en una situ­ació de lluita i es troba en una situ­ació de repòs i rege­ne­ració”, apunta. Els estu­dis, però, també apun­ten millo­res psíqui­ques com ara “la dis­mi­nució de les emo­ci­ons nega­ti­ves, de la tris­tor, l'ansi­e­tat o la fatiga i un aug­ment de les sen­sa­ci­ons posi­ti­ves, del vigor i la tran­quil·litat”.

Els impul­sors de la ini­ci­a­tiva con­si­de­ren molt impor­tant la figura d'un guia for­mat perquè pugui acom­pa­nyar els paci­ents en els banys de bosc, i aquest any enviarà a Irlanda dues per­so­nes perquè es for­min com a guies cer­ti­fi­cats en bos­cos terapèutics.

27.497
hectàrees
de bosc de Catalunya es podrien destinar a aquest projecte, que té l'objectiu de vertebrar una xarxa d'agents del territori perquè organitzin una oferta d'ecoturisme de salut vinculada als boscos terapèutics. La iniciativa no només busca els beneficis en salut, sinó que també es proposa contribuir a la conservació dels boscos singulars i a impulsar l'economia local.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.