“Crec que la gent té tendència a ser bona”

No sé per què m'ha tocat a mi. Hi ha persones que han fet molts més mèrits, em va sorprendre. Ara, també li diré que crec en la gent que entén la solidaritat com una feina continuada, i això és un plus per a la societat. No li negaré que el nomenament ha despertat la meva petita vanitat, però tampoc que no m'ha fet pujar la sang al cap. Continuaré treballant els dissabtes, els diumenges, els dies que faci falta, fent el que m'agrada, donant un cop de mà en allò en què pugui ajudar. Tant a Girona com a Barcelona, a Madrid, a Cantallops, a la Xina o a Panamà, hi ha gent que s'involucra i fa que les coses funcionin. Hi ha qui diu que això ho fa la societat civil. Jo tinc una altra teoria: la gent té tendència a ser bona.

Aquesta és una afirmació subjectiva. Personalment no crec que sigui carrinclona, crec que hi ha gent que pensa que és carrinclona, que semànticament és diferent. Avui els Manaies són una confraria integrada per veïns dels diferents barris de Girona, persones que saben que si els que els impulsen renunciessin no en quedaria res.

I tant, va ser un element que va donar seguretat. El fet de tenir un referent que et fa sentir com a casa teva cohesiona molt.

Amb petites ajudes i sobretot gràcies al voluntariat. Els cascos i les cuirasses son molt refulgents i alguns integrants dels maniples es creuen que estan a la Via Augusta, a més hi ha un ordre que pobre de tu que no el segueixis, però funcionen perquè hi ha un grup de persones que volen que funcionin. A més, aquest any hem tingut la sort que ens han tocat uns quants euros a la loteria.

Va ser una casualitat. El president, en Juan Carlos Valera, em va trucar per dir-me si acceptava el càrrec i no vaig tenir altra sortida que dir que sí. Això, però, no és important;el més important és que, si Déu vol, la meva mare, que és de la Tallada d'Empordà i té vuitanta-set anys, em vindrà a veure portar el penó.