L'essència d'un poble
El Museu de la Marina disposa d'unes runes romanes, així com el passat modernista, agricultor i mariner de Vilassar de Mar
El reconegut arquitecte del municipi Eduard Ferrés va crear aquesta masia per a una família que cultivava flors i verdures
L'espai està pendent de ser rehabilitat i el públic no hi pot accedir temporalment
En un sol edifici es recull bona part de l'essència de Vilassar de Mar: un poble mariner, però també d'agricultors. El Museu de la Marina el va construir el 1902 Eduard Ferrés, un dels arquitectes més destacats del municipi. Amb un estil modernista, aquesta masia, coneguda com Ca l'Aldrufeu, guarda els secrets d'una família d'agricultors, especialment, de flors com geranis i clavells, una activitat molt lligada al passat i al present d'un municipi que té el Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya. Quan es va construir aquesta propietat agrícola de regadiu, on també es conreaven verdures, se li va donar el sobrenom de “Villa Dolores”.
Una altra característica inherent a l'essència de la localitat és el seu llegat mariner, que encara perviu: des de grans famílies que van anar a fer les Amèriques fins a petits pescadors, que encara tenen les seves barques ancorades a la platja del municipi. I això és una de les principals característiques que també recull actualment aquest edifici: l'actual Museu de la Marina. Aquest recinte disposa d'una col·lecció del món mariner del segle XVIII, XIX i XX que es classifiquen en tres àmbits: l'ofici i l'art de la pesca; eines dels mestres d'aixa per construir vaixells i barques, mapes, maquetes, pintures, quadres i tot tipus d'elements relacionats amb el món de la nàutica.
Però més enllà d'això, una altra joia que conserva el recinte són runes romanes. Concretament, una necròpolis que es va descobrir durant unes excavacions al municipi fetes entre el 1998 i el 2001 i en les quals van rescatar un centenar de tombes. Les sepultures que s'hi van trobar eren de persones d'un poder adquisitiu baix.
Així doncs, aquest edifici és la seu de bona part de la història de la Vilassar de Mar tant romana, modernista, agrícola com marinera.
A aquest edifici emblemàtic també se'l coneix com el Rellotge de la Sénia. Això és perquè la part superior de la façana està decorada amb un rellotge emmarcat entre dos quadres superposats i envoltat de cinc angelots. Sens dubte, aquest rellotge és l'element més característic d'aquesta obra.
Canvis en la construcció
L'arquitecte Eduard Ferrés va projectar aquesta casa el 1897, però no la va construir fins al 1902. Quan Ferrés va edificar-la, es va inspirar en la clàssica masia rural catalana amb una estructura basilical. Per això, l'edifici inclou tres cossos, un de central més alt, mentre que en cada un dels laterals n'hi ha dos de més baixos. L'entrada està a la part baixa del cos central, però en un primer moment no estava pensat així, especifica Montse Alier, tècnica del Museu. Segons plànols de l'època, de cada lateral en sortia una escalinata que s'enfilava fins a la primera planta del cos central, per on s'havia d'entrar. Avui, aquí hi ha una balconada. “Aquest edifici havia de ser molt més alt del que és aquest”, precisa Alier.
Tot i que no segueix els paràmetres típics de l'estil de Ferrés, la masia està impregnada d'elements modernistes. La seva façana, per exemple, té un intens contrast cromàtic en què les parets són primordialment blanques, però els seus relleus rogencs, i també inclou ceràmiques blaves. En un dels laterals, hi ha un banc també de ceràmica de diversos colors.
L'herència agrícola es percep en bona part de la construcció. A davant del banc, per exemple, hi ha una bassa, avui dia eixuta però on antigament netejaven la roba i les verdures que cultivava la família. En un lateral hi havia el magatzem de la masia, que ara es el lloc d'emmagatzematge del museu.
De moment els vilassarenc poden gaudir d'aquesta part exterior, ja que les exposicions estan temporalment tancades perquè l'edifici s'ha de rehabilitar.