Societat

Teràpia gènica per tractar malalties metabòliques

L'hospital Sant Joan de Déu assajarà un vector desenvolupat per la UAB, i laboratoris Esteve ho farà amb un pacient amb la síndrome de Sanfilippo

Molts d'aquests trastorns causen afectacions neurològiques en nens

La teràpia gènica ha esde­vin­gut una espe­rança per al trac­ta­ment d'algu­nes de les malal­ties més greus inclo­ses en el grup dels ano­me­nats errors congènits del meta­bo­lisme (ECM). En aquesta cate­go­ria, s'hi inclo­uen més de 700 malal­ties mino­ritàries (la majo­ria diagnos­ti­ca­des en la infància), cadas­cuna cau­sada per l'alte­ració d'un gen que codi­fica una proteïna de manera errònia. L'efecte d'aquest desor­dre es tra­du­eix en una alte­ració en la funció de cèl·lules i òrgans i en l'excés o defecte d'alguna substància que, en la majo­ria de casos, pro­voca afec­ta­ci­ons neu­rològiques greus.

Acon­se­guir repa­rar el gen defectuós seria clau per llui­tar con­tra aquest grup de malal­ties, espe­ci­al­ment les que no dis­po­sen de cap trac­ta­ment. “La idea és anar direc­ta­ment al gen que fun­ci­ona mala­ment i repa­rar-lo intro­duint un virus innocu que porta la seqüència genètica cor­recta”, explica la doc­tora Àngels Gar­cia-Cazorla, neu­ro­pe­di­a­tra i coor­di­na­dora de la uni­tat d'errors congènits del meta­bo­lisme de l'hos­pi­tal Sant Joan de Déu. En aquest cen­tre, a final d'any tenen pre­vist començar un assaig de teràpia gènica amb un paci­ent afec­tat de la síndrome de San­fi­lippo tipus A. La teràpia, del tot inno­va­dora, ja ha superat la fase preclínica amb dife­rents models ani­mals i és fruit de la col·labo­ració de labo­ra­to­ris Esteve i la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB).

La síndrome de San­fi­lippo A és cau­sada per la pèrdua d'acti­vi­tat d'un enzim, la sul­fa­mi­dasa. El tras­torn es diagnos­tica en la infància i els símpto­mes més evi­dents, que afec­ten el desen­vo­lu­pa­ment cog­ni­tiu dels nens, acos­tu­men a a aparèixer a par­tir dels 3 anys. El dete­ri­o­ra­ment neu­rològic pro­gres­siu és devas­ta­dor i els paci­ents no sobre­vi­uen més enllà de l'ado­lescència.

En aquest cas, el virus que fa de vec­tor s'intro­duirà direc­ta­ment al cer­vell del paci­ent. “Hi ha molta espe­rança en el camp de la teràpia gènica, però hem d'anar amb cau­tela”, alerta la doc­tora Gar­cia-Cazorla. A tot el món hi ha diver­sos assa­jos en marxa amb teràpia gènica per trac­tar dife­rents ECM. Però fins ara, només hi ha un fàrmac d'aquest tipus comer­ci­a­lit­zat per a aquest grup de malal­ties: unes injec­ci­ons intra­mus­cu­lars per trac­tar el dèficit de lipasa àcida.

Però no tots els ECM reque­rei­xen trac­ta­ments tan com­ple­xos. El ven­tall de malal­ties és força ampli i algu­nes poden con­tro­lar-se amb medi­ca­ments i dieta. “De vega­des, una dieta estricta baixa en proteïnes o en lípids és molt eficaç”, explica Gar­cia-Cazorla. Hi ha casos en què cal afe­gir com­ple­ments vitamínics o depu­ra­dors de tòxics, per exem­ple, en tras­torns cau­sats per acu­mu­lació d'amoni.

La clau és el diagnòstic precoç que per­meti començar el trac­ta­ment imme­diat. “Hi ha tei­xits, com el neu­rològic, amb una capa­ci­tat de rege­ne­ració limi­tada i, per tant, si trac­tem el nen quan ja ha tin­gut lesi­ons cere­brals impor­tants, difícil­ment es podran rever­tir uns cir­cuits que ja s'han for­mat de manera anòmala”, explica Gar­cia-Cazorla.

La prova del taló que es fa a tots els nadons a les mater­ni­tats per­met detec­tar en néixer una vin­tena de malal­ties del meta­bo­lisme. “Totes aques­tes malal­ties han can­viat radi­cal­ment de pronòstic perquè podem començar a trac­tar el paci­ent molt aviat. El pit­jor que li pot pas­sar a uns pares és veure que el seu fill ha nas­cut apa­rent­ment sa i que a poc a poc es va dege­ne­rant”, afirma la doc­tora.

De les malal­ties que depe­nen de la dieta, el 40% es mani­fes­ten els pri­mers dies. El nadó neix sa perquè la pla­centa de la mare fa una funció depu­ra­dora, però quan comença a inge­rir llet (materna o arti­fi­cial), s'into­xica perquè el meta­bo­lisme no li és com­pe­tent. El 60% apa­rei­xen més tard, en els pri­mers anys o a l'ado­lescència.

5
casos
o menys per cada 10.000 persones és el criteri que defineix les malalties minoritàries.

El diagnòstic en l'edat adulta: un camp per descobrir

Les primeres malalties causades per errors del metabolisme es van descriure el 1908. Es van diagnosticar en nadons i, per això, es van batejar com a congènites. “Ara sabem que poden aparèixer a qualsevol edat i que, més que congènites són hereditàries”, diu la doctora Àngels Garcia-Cazorla. Els errors del metabolisme són molt evidents en nens, perquè es produeixen problemes en el desenvolupament, com la dificultat per caminar. “Però en adults afecta molt l'esfera psiquiàtrica. De fet, creiem que certes demències que progressen de manera atípica podrien ser degudes a malalties d'aquest tipus”, hi afegeix. Per ara, els grans reptes són millorar el diagnòstic en els adults i fer el seguiment dels nens malalts quan arriben a l'edat adulta. “Cada cop som capaços de trobar més biomarcadors i, per tant, més malalties entraran en aquest grup”, afirma la doctora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia