La biomassa, l'única renovable que no ha sucumbit a la crisi
La utilització de fusta provinent d'explotacions forestals com a font generadora d'energia va créixer un 35% durant el 2014
El sector públic encara és minoritari en la instal·lació de calderes
L'extensió de les energies renovables s'ha vist frenada per la crisi econòmica i per la decisió del govern espanyol d'eliminar, a partir del 2012, la subvenció al sector a través del que es coneixia com a prima elèctrica. “Només el sector de la biomassa s'ha mantingut actiu”, explica Assumpta Farran, directora de l'Institut Català d'Energia (Ecaen), que ho exemplifica amb aquesta dada: “Durant el 2014 la utilització de la biomassa va créixer un 35% i l'any passat, del qual encara no tenim dades, segur que també va tenir un bon comportament.”
El creixement d'aquest sector ha fet que actualment hi hagi 1.833 calderes que treballen amb el combustible d'origen forestal, amb una potència de 140,5 MW. En aquestes dades no hi consten ni les estufes d'ús particular ni les llars de foc, sinó que només es refereixen a les calderes pensades per escalfar aigua a edificis grans o conjunt d'edificis connectats en xarxa.
Pel que fa a les dades de producció de combustible, aquestes també han anat pujant els últims anys fins que s'han situat en 270.000 tones d'estella i 49.000 tones de pèl·lets.
La biomassa encara és una font d'energia que majoritàriament utilitzen agents privats per donar servei a edificis d'habitatges i en què el sector públic ha entrat només de manera tímida, amb un 15% del total de calderes en funcionament. Tot i així, comencen a sorgir iniciatives arreu del país gràcies a les administracions locals, que reivindiquen el potencial d'aquest sistema d'energia renovable, no només per la seva vàlua mediambiental, sinó per la seva incidència econòmica –de generador de llocs de treball– i social, en el territori.
L'exemple de Ribes
Un exemple d'això és el municipi de Ribes de Freser, que té en funcionament una xarxa de calor que subministra aigua calenta i calefacció a l'escola Joan Triadú, la residència geriàtrica, i altres edificis de titularitat municipal. La matèria primera per a l'elaboració del combustible s'extreu dels boscos de titularitat municipal i el tractament també es fa al mateix municipi, i genera llocs de treball.
Per part de la Generalitat, són pocs els edificis que utilitzen aquesta font d'energia. Segons explica Farran, en fase d'estudi hi ha fins a 26 projectes per generar l'aigua calenta a edificis de propietat del govern a municipis com Tremp, la Seu d'Urgell, Ripoll, Móra d'Ebre i Sort, per citar-ne només alguns. Són projectes que encara estan en la fase inicial i que es posen en marxa amb la lògica de l'estalvi energètic amb què es pretén utilitzar un recurs proper, per això, són municipis situats al costat de masses forestals importants.
La concreció d'aquests projectes no sempre és fàcil, com va passar amb el pla de construir una gran caldera que havia de donar servei a la presó de Quatre Camins, amb la intervenció dels reclusos en la gestió del combustible, i que finalment no es va dur a terme.
Horitzó 2020
Pel desplegament de la biomassa, actualment el govern ja treballa amb un pla estratègic que es va posar en marxa el 2014 amb l'horitzó fixat en l'any 2020. Els objectius són evitar l'emissió a l'atmosfera de 270.000 tones de CO2, l'aprofitament de 600.000 tones de massa forestal i la creació de 1.900 llocs de treball.
L'evolució del preu del gasoil condiciona el creixement del sector
Totes les energies alternatives ho són en la mesura que són una alternativa a la gran font combustible del petroli. En l'impuls de l'energia eòlica i la biomassa hi ha una motivació mediambiental de combatre l'efecte del canvi climàtic, però també econòmica, per reduir la dependència al petroli. Per això, el preu d'aquest hidrocarbur també condiciona l'evolució de les energies renovables.
El panorama actual, amb els preus del petroli a la baixa, suposa una ombra de dubte sobre l'evolució de l'extensió de sistemes de biomassa a Catalunya. “Ens preocupa com aquesta situació pot afectar en la consolidació del sector”, reconeix Assumpta Farran. La màxima responsable de l'Institut Català d'Energia no creu que en el ritme d'instal·lació de calderes per a biomassa hi hagi un retrocés “però un gasoil més barat sí que pot fer que vagi al ralentí”.
Un factor extra que pot animar a estendre l'ús d'aquesta font d'energia és el resultat d'un informe recent de tècnics forestals de Catalunya que posa èmfasi en el benefici de l'explotació de la massa forestal per obtenir biomassa en estratègies antiincendis. Tenir més llistons o pèl·lets a la caldera vol dir menys risc que els boscos es cremin.