Societat

Aclarida postincendi

La majoria de propietaris forestals d'Òdena i Castellfollit han pogut netejar els boscos cremats el 2015 amb la venda de fusta

A Sant Salvador i el Bruc s'hi desenvolupa un programa que estudia el comportament del foc

A Castellfollit el canvi és visible: la muntanya té ara un aspecte pelat
A Sant Salvador i el Bruc s'han deixat restes per evitar l'erosió

El 28 de juliol del 2015 al ves­pre es va donar per con­tro­lat l'incendi fores­tal que havia començat dos dies abans en uns camps agrícoles d'Òdena. En total, el foc va arra­sar 1.280 hectàrees entre les comar­ques del Bages i l'Anoia, majo­ritària­ment mato­llar i bosc de pi blanc, i va dei­xar al seu pas un pai­satge de cen­dra més que deso­la­dor.

Avui, vuit mesos i mig després, el gris s'ha anat difu­mi­nant gràcies a unes tas­ques de neteja que arri­ba­ran a la seva recta final abans que comenci la nova tem­po­rada d'estiu.

Viat­jant per l'eix dia­go­nal, el canvi ja és ben visi­ble, sobre­tot a la zona entre Cas­tell­fo­llit del Boix i Òdena, on després de talar tots els pins cre­mats l'estampa que hi ha que­dat recorda, sal­vant totes les distàncies, les mun­ta­nyes pela­des dels Mone­gros ara­go­ne­sos.

Això és perquè la majo­ria de pro­pi­e­ta­ris d'aquesta zona afec­tats per l'incendi –i que s'agru­pen dins l'Asso­ci­ació de Pro­pi­e­ta­ris Fores­tals Serra de Rubió, que també inte­gra Cas­te­llolí– es van aco­llir a un con­curs asses­so­rat per la Dipu­tació de Bar­ce­lona que ha permès “ven­dre 15.000 tones de fusta cre­mada, que s'ha con­ver­tit en este­lla”, han expli­cat fonts de l'ens pro­vin­cial.

La Dipu­tació ha rela­tat que aquesta part de bosc que s'ha talat equi­val a unes 600 hectàrees i que el seu paper ha con­sis­tit a “asses­so­rar” els pro­pi­e­ta­ris “a l'hora de fer el plec de clàusu­les i d'esta­blir les con­di­ci­ons de venda de la fusta”.

El con­curs “va fun­ci­o­nar bé, perquè s'hi van pre­sen­tar diver­ses empre­ses, i es va poder fixar un preu de 8 euros per tona, a banda que s'ha pogut nete­jar el bosc”. Dels 14 pro­pi­e­ta­ris que inte­gren l'asso­ci­ació, onze es van aco­llir a la ini­ci­a­tiva.

Celestí Rius, alcalde de Cas­tell­fo­llit del Boix, ha des­ta­cat que “és impor­tant que s'hagi pogut fer abans de l'estiu”.

Rius, però, intro­du­eix una reflexió: “ara ja no recor­dem que, abans de ser un bosc de pins, tot això eren fai­xes, estava tot com ara, eren camps.” Si va plo­vent, diu, “el pi tor­narà a sor­tir sol, es rege­nera bé i en deu anys el pai­satge pot tor­nar a ser el mateix. Però un cop sur­tin la pre­gunta tor­narà a ser: qui ho acla­reix?”.

Per l'alcalde, les aju­des que han rebut pro­pi­e­ta­ris i enti­tats “han estat poquíssi­mes” i explica una curi­o­si­tat com a exem­ple: “el vehi­cle de l'ADF que se'ns va cre­mar durant l'incendi l'hem pagat amb una sub­venció de 10.000 euros de l'Obra Social la Caixa.”

Pro­tecció del sòl

No tota la zona que es va cre­mar, però, s'ha pogut con­ver­tir en este­lla. A diferència dels ter­renys de Cas­tell­fo­llit i Òdena, els de Sant Sal­va­dor de Guar­di­ola i el Bruc estan dins l'àrea d'actu­ació del pro­jecte Life Mont­ser­rat, que també impulsa la Dipu­tació de Bar­ce­lona.

Abans del foc de l'any pas­sat, en aquesta zona –que ja es va cre­mar en el gran incendi del 1986– s'hi esta­ven duent a terme les prin­ci­pals acci­ons de gestió i millora fores­tal del pro­jecte.

Fonts de la Dipu­tació han expli­cat que, en aquest cas, els arbres que s'hi van cre­mar no s'han pogut comer­ci­a­lit­zar: “el pi era petit, la fusta no estava madura i no tenia prou valor.”

Per aquest motiu, es va optar per una altra estratègia: s'ha nete­jat i s'han dei­xat bran­ques i matèria orgànica sobre el ter­reny amb la idea que actuïn de pro­tecció del sòl per pos­si­bles ero­si­ons cau­sa­des, per exem­ple, per la pluja. Segons els tècnics de l'ens pro­vin­cial, “el pi hi tor­narà a néixer de manera espontània”.

De la mateixa manera que s'estava fent fins ara, “es farà un segui­ment en els pro­pers anys”.

Fre­nar l'avanç del foc

Segons recull el pro­jecte Life, les acci­ons d'acla­rida del bosc que es van desen­vo­lu­par abans que aquesta àrea de Sant Sal­va­dor i el Bruc es cremés l'estiu pas­sat van per­me­tre que les fla­mes no entres­sin al Parc Natu­ral de la Mun­ta­nya de Mont­ser­rat: “els tre­balls pre­vis van aju­dar de manera sig­ni­fi­ca­tiva a parar l'avanç de l'incendi a la car­re­tera de Can Maçana”. Con­cre­ta­ment, van fer que el foc tingués menys capa­ci­tat de salt i que la flama fos menys vio­lenta. També va per­me­tre que els cami­ons dels bom­bers es pogues­sin moure en un entorn més segur.

Aques­tes acla­ri­des s'havien dut a terme “en zones estratègiques iden­ti­fi­ca­des pels bom­bers, sem­pre en mas­ses fores­tals de pi blanc rege­ne­ra­des després del gran foc de 1986”.

L'incendi d'Òdena, per tant, va per­me­tre “demos­trar que els tre­balls van ser efec­tius”.

L'informe també deta­lla que si aquest mateix incendi d'Òdena s'hagués produït uns anys més tard, amb les acci­ons de gestió fores­tal del pro­grama Life ja del tot con­so­li­da­des, “el seu efecte de pro­tecció i resiliència davant del foc hau­ria estat encara més des­ta­cat”.

Dos esce­na­ris

El pro­jecte Life Mont­ser­rat es basa en l'anàlisi dels grans incen­dis que s'han produït a l'entorn d'una de les mun­ta­nyes més emblemàtiques del país, així com en l'estudi del seu clima, topo­gra­fia i vege­tació.

La inves­ti­gació en aquest camp ha permès iden­ti­fi­car dos pos­si­bles esce­na­ris de pro­pa­gació de grans incen­dis a l'entorn de Mont­ser­rat.

Per una banda hi ha els incen­dis con­vec­tius, que avan­cen amb força des de la banda oest de la mun­ta­nya impul­sats per vents de ponent. És el que va pas­sar el 1986, quan es va pro­duir un gran foc que va arra­sar 7.600 hectàrees.

De l'altra, hi ha els topogràfics, en què el foc pro­gressa ràpida­ment per la vall del riu Llo­bre­gat a causa de l'efecte de succió que genera la mateixa vall. N'és exem­ple el foc del 1994, que va cal­ci­nar 3.200 hectàrees.

El fet de poder intuir cap on es poden diri­gir les fla­mes per­met fer una millor tasca de pre­venció i de gestió del bosc.

LA FRASE

El pi tornarà a néixer d'aquí a uns anys, però la pregunta tornarà a ser la mateixa: qui ho aclareix?
Celestí Rius
alcalde de castellfollit del boix
15.000
tones
de fusta cremada són les que han sortit de 600 hectàrees de bosc cremat. S'han venut a 8 euros la tona.
1.280
hectàrees
són les que es van cremar en l'incendi d'Òdena, que també va afectar el Bruc, Sant Salvador i Castellfollit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia