A la Garrotxa, creen xarxa per a un nou model social

La crisi del model econòmic i social actual fa anys que està instal·lada en les anomenades societats desenvolupades. Hi ha tot un moviment d'entitats i persones a títol personal que tenen clar que aquesta problemàtica no es pot resoldre com fins ara amb les mateixes eines del mateix sistema que la generen. Això ho tenen clar els fundadors de les cooperatives Resiliència d'Olot i Mas Franch de Sant Feliu de Pallerols, que fins divendres d'aquesta setmana acull 18 joves de menys de 30 anys de diversos països europeus que s'han volgut documentar sobre noves formes d'entendre i d'organitzar els afers col·lectius. Es tracta del projecte Youth Changemarkers Training, que compta amb l'ajut i la tutela del projecte Erasmus+.

Els participants provenen d'Estònia, Holanda, Xipre, Itàlia, Eslovènia, Portugal, Grècia, Albània, França, Turquia, Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol. La majoria formen part d'entitats que participen en projectes als seus països que s'emmarquen en aquesta nova manera d'entendre la societat. N'hi ha d'una ONG grega que ajuda els refugiats sirians, rescatant-los del mar i organitzant un menjador social per a un miler de persones al dia; i d'un projecte d'agricultura ecològica, sostenible i social de Portugal, que fa pedagogia als pobles de l'entorn i educació ambiental en general. L'exemple més proper, per citar-ne un més, de l'alcalde de Mieres, Enric Domènech, que promou estratègies per al poble que sorgeixen de la voluntat popular.

Òscar Gussinyer, de Resiliència cooperativa i un dels conductors del curs, explica que l'eix de la trobada és el punt de vista sistèmic, és a dir, les solucions sistèmiques que s'han de buscar per solucionar la crisi actual. Erika Zarate, de la mateixa cooperativa i també conductora del curs, ha explicat que aquest projecte es fonamenta en les línies temàtiques de la sostenibilitat ecològica, la resiliència comunitària, la sobirania econòmica i l'apoderament personal. Tot això es concreta a treballar la no-violència, la planificació estratègica, les organitzacions fractals, el disseny ecosocial i, entre altres aspectes, el pensament sistèmic. A part de Gussinyer i Zarate, els altres formadors són Anna Pujol i Andrea Casalmiglia.

Els participants han conegut i coneixeran com treballen entitats garrotxines. Així, han assistit a la fira d'entitats de Montagut i Oix, visitaran els horts socials de Sant Feliu de Pallerols i col·lectius com La Dalla.

Aquest projecte té com a punt de partida una tesi doctoral que Erika Zarate va fer a la Universitat de Guelph, al Canadà, a partir d'entrevistes als responsables de més de noranta entitats garrotxines que treballen en temes socials i ecològics.

Va inventariar els punts que tenen en comú, un dels quals era la necessitat de compartir experiències i de formació. I, precisament, la creació de xarxes europees per provar i compartir solucions ha de ser un dels principals resultats de la trobada.