Pinya més segura

Augmentar la seguretat i la prevenció de lesions sempre ha estat en el punt de mira dels Castellers de Sants. Si fa 11 anys van sorprendre el món casteller en posar un casc de taekwondo a l'aixecador i l'enxaneta –va ser el tret de sortida per al desenvolupament del casc–, ahir van presentar a plaça una manera de tancar la pinya en les construccions folrades que han batejat com a soca a l'antiga. Ho van fer en un 2 de 8 amb folre, en la diada de la colla. L'objectiu és protegir els membres del peu que no estan sota el folre d'un possible impacte directe al cap i al clatell.

Tres lesions cervicals en membres que estaven en aquests llocs van encendre les alarmes dels borinots. “Volíem saber si hi havia la possibilitat de millorar la seguretat en aquestes posicions”, explica Pere Camprovín, cap de pinyes dels Castellers de Sants. I immediatament van començar a estudiar-ho.

Tradicionalment els castellers que formen part de la soca dels castells folrats es col·loquen amb els braços abaixats, pressionant el pit contra l'esquena del de davant per evitar que la construcció s'obri. Això provoca que els membres que no estan sota el folre tinguin el cap i el clatell desprotegit. En els castells sense folre la posició és diferent. Els membres s'alineen en fila i aixequen els braços per damunt del company de davant, protegint millor les dues parts en qüestió.

El que proposen els de Sants és un sistema mixt. Els castellers que estan sota el folre continuaran amb la mateixa posició i els altres alçaran els braços. “Els primers castells amb folre del segle XX duien els braços amunt i ens vam preguntar per què van canviar-ne el mètode.” La conclusió a què van arribar és que els que estan al nucli és millor que tinguin els braços avall, ja que facilita la col·locació dels peus dels de dalt. En canvi, la posició exterior “no afecta negativament ni la pinya i ni el castell”.

El punt d'intersecció entre els dos sistemes va presentar problemes. Els dos primeres cordons exteriors no poden estirar els braços correctament perquè el folre els ho dificulta. “Com en l'arquitectura, ajuntar dos cossos és la part més difícil.” I van haver d'innovar. Els castellers que ocupen aquesta posició hauran de ser més alts que els de davant per recolzar al clatell els avantbraços plegats. Això implica més “complexitat organitzativa”, que els castellers s'adaptin a la nova posició i molta gent en l'assaig.

Un cop superada la prova, més colles s'haurien d'implicar en l'estudi, executar el 2 de 8 amb aquest mètode i treure'n conclusions. “És el millor sistema que hem trobat, però estem oberts a qualsevol innovació.”