la contra

Flequers, formatgers i Ferran Adrià

El Teatre Nacional va ser el marc ahir del fòrum Tàstum, que aplega tots els sectors alimentaris

Dels mes­tres arte­sans a la cuina d'avant­guarda, pas­sant per les empre­ses d'inno­vació tec­nològica agrària, els divul­ga­dors i els dis­tribuïdors dels pro­duc­tes de casa nos­tra. Per al Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura, Ali­men­tació i Acció Rural, tots ells són part d'un gran patri­moni, el de la gas­tro­no­mia cata­lana, i merei­xe­dors d'un reco­nei­xe­ment en forma d'un dels pre­mis Tàstum, un cer­ta­men que el depar­ta­ment va estre­nar l'any pas­sat i que ahir va cele­brar la segona edició d'aquest fòrum agro­a­li­men­tari. Perquè Tàstum, més que única­ment uns pre­mis, vol esde­ve­nir un punt de tro­bada de tots els agents impli­cats en el procés que per­met que men­gem cada dia, des dels pro­duc­tors fins als dis­tribuïdors. «Uns ope­ra­dors que tra­di­ci­o­nal­ment s'han igno­rat», segons va asse­gu­rar ahir el con­se­ller d'Agri­cul­tura, Ali­men­tació i Acció Rural, Joa­quim Llena. Els pro­duc­tes cata­lans són molt bons, va defen­sar, però cal que el con­su­mi­dor així ho enten­gui i que els sec­tors impli­cats, al seu torn, s'enten­guin entre ells.

Amb aquesta filo­so­fia, ahir es va cele­brar al Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya el Tàstum amb un debat entorn de les tendències en el con­sum, el model de comer­ci­a­lit­zació i la neces­si­tat de col·labo­ració entre fabri­cants i dis­tribuïdors. Paral·lela­ment, el públic interes­sat en qüesti­ons més pràcti­ques va poder pas­sar per algun dels tallers en què es mos­trava l'ofici de car­nis­ser, can­sa­la­der, fle­quer, pas­tis­ser i xur­rer. La jor­nada va con­cloure amb el lliu­ra­ment dels pre­mis Tàstum, un acte que va estar ame­nit­zat per Tea­tre de Guer­ri­lla.

La repre­sen­tació del món agro­a­li­men­tari va ser àmplia: es va reconèixer amb diplo­mes 59 mes­tres arte­sans ali­men­ta­ris: 18 pas­tis­sers, 18 fle­quers, 17 can­sa­la­ders xar­cu­ters, qua­tre xur­rers i dos for­mat­gers. Pel que fa als pre­mis, que arri­ba­ven als 6.000 euros, es va guar­do­nar el millor jove artesà ali­men­tari –el pas­tis­ser Joan Mun­tada–, la inno­vació tec­nològica agrària –Rovira CB– i la inno­vació a l'agroindústria –l'Ajun­ta­ment de Bar­berà de la Conca pel Viver Comar­cal de Celle­ris­tes–. Els pre­mis Vinya i Vi van tenir tres apar­tats: l'eno­lo­gia –va recaure en Ester Nin, cores­pon­sa­ble entre altres del Clos Eras­mus–, la pro­ducció –al Celler de Capçanes– i la dis­tri­bució i comer­ci­a­lit­zació –per a Quim Vila, gerent de la botiga Vila Vini­teca i gran difu­sor del món dels vins–. El premi Difusió va recaure en Pere Tàpias i l'espe­cial del jurat, en un xef que ha por­tat la cuina cata­lana més enllà de qual­se­vol fron­tera: Fer­ran Adrià.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.