Antoni Gaudí, als noranta anys de la seva mort

Antoni Gaudí i Cor­net (AGC) va néixer a Reus el 25 de juny de 1852. Era fill, nét i besnét de cal­de­rers. El pare, Fran­cesc Gaudí Serra (1813-1906), natu­ral de Riu­doms, va venir a viure a Reus (amb la mare) quan quedà orfe de pare, als quinze anys. El 1843, Fran­cesc es va casar amb la reu­senca Antònia Cor­net Ber­tran (1813-1876), filla d’un cal­de­rer que tenia la casa i el taller al número 4 del car­rer de Sant Vicenç, lloc on molt pro­ba­ble­ment va néixer el futur arqui­tecte. AGC va fer els estu­dis pri­ma­ris a l’escola del mes­tre Fran­cesc Beren­guer (pare del futur aju­dant de Gaudí, F. d’Assís Beren­guer Mes­tres) i els ele­men­tals supe­ri­ors a la de Rafael Palau. El 1863 va començar el bat­xi­lle­rat a les Esco­les Pies de Reus, ins­tal·lades a l’antic con­vent de Sant Fran­cesc (ara IES Sal­va­dor Vila­seca). Allí va fer amis­tat amb el futur cònsol Edu­ard Toda i Güell (1855-1941) i el futur metge Josep Ribera i Sans (1852-1912), amb qui va par­ti­ci­par en la con­fecció de la revista manus­crita El Arlequín (1867-1868, amb els dibui­xos més antics con­ser­vats d’AGC) i amb qui va com­par­tir un juve­nil i utòpic pro­jecte de res­tau­ració de Poblet. AGC va estu­diar l’últim curs de bat­xi­lle­rat (1868-1869) a Bar­ce­lona, on vivia el seu germà Fran­cesc (1851-1876), que va fer la car­rera de medi­cina. L’octu­bre de 1869, AGC es va matri­cu­lar a la Facul­tat de Ciències per estu­diar i apro­var les assig­na­tu­res necessàries per poder entrar a con­ti­nu­ació en l’Escola d’Arqui­tec­tura (1873). Men­tre es pre­pa­rava per ser arqui­tecte, AGC va tre­ba­llar com a deli­ne­ant a les ordres de diver­sos arqui­tec­tes o mes­tres d’obra. Ins­tal·lat defi­ni­ti­va­ment a la ciu­tat com­tal, en com­pa­nyia del pare jubi­lat i d’altres fami­li­ars, AGC va ven­dre el març de 1878 la casa de Reus. Aquell mateix any obtingué el títol d’arqui­tecte i començà tot seguit a sig­nar i rea­lit­zar diver­sos pro­jec­tes, com els fanals de la plaça Reial de Bar­ce­lona o diver­ses edi­fi­ca­ci­ons de la Coo­pe­ra­tiva Mata­ro­nense.

Al Museu de Reus es con­ser­ven –des de 1933, gràcies a la donació feta per l’arqui­tecte reu­senc Domènec Sugrañes Gras (1878-1938), col·labo­ra­dor i mar­mes­sor d’AGC– un qua­dern de notes autògra­fes (1873-1878); el dis­seny d’un reli­quiari (1878); el cro­quis de la vitrina per a la guan­te­ria Come­lla, des­ti­nada a l’Expo­sició Uni­ver­sal de París (1878) i que cridà l’atenció d’Eusebi Güell; un dels dibui­xos per a un home­natge al famós Rec­tor de Vall­fo­gona (1879); el diploma d’honor del Con­curs d’Edi­fi­cis Urbans de Bar­ce­lona, de l’any 1899, per la casa Cal­vet; els cro­quis per al pro­jecte frus­tat de nova façana del san­tu­ari de Mise­ricòrdia de Reus (circa 1903); diver­sos fulls amb notes i dibui­xos ori­gi­nals; foto­gra­fies, docu­ments i objec­tes per­so­nals, etc. Després de demos­trar a bas­ta­ment el seu immens talent i el seu par­ti­cu­lar geni en mul­ti­tud d’obres arqui­tectòniques, tant a Bar­ce­lona (com el palau, la finca i el parc Güell; el col·legi de les Tere­si­a­nes i les cases Vicenç, Mira­lles, Batlló o Milà) com a altres indrets de Cata­lu­nya i de l’Estat (com la casa “de los Boti­nes” de Lleó o el palau epis­co­pal d’Astorga), i de dedi­car els últims anys de la seva vida gai­rebé exclu­si­va­ment al tem­ple de la Sagrada Família, AGC va morir a Bar­ce­lona el 10 de juny de 1926 (ara fa noranta anys), tres dies després de ser atro­pe­llat per un tram­via. Al mul­ti­tu­di­nari enter­ra­ment hi assistí una dele­gació del con­sis­tori reu­senc.

Pocs anys després de la mort d’AGC, el con­sis­tori reu­senc va posar el seu nom a un dels car­rers més impor­tants de la ciu­tat, el de Sant Joan, en el qual sabem que va viure l’arqui­tecte (fins no fa tant, se supo­sava que hi havia nas­cut). El car­rer va arri­bar a ser molt llarg, atès que incloïa l’actual avin­guda del Dr. Vila­seca. A la dècada dels cin­quanta, arran de la pro­testa d’uns quants veïns que volien recu­pe­rar el nom catòlic tra­di­ci­o­nal, es va tras­lla­dar al fins ales­ho­res ano­me­nat car­rer de la For­tuna (l’actual car­rer de Gaudí va des del car­rer Ample fins a l’avin­guda de l’Onze de Setem­bre). Quan es va con­cre­tar l’àrea dels xalets Quin­tana, als anys trenta, també es va posar el nom de Gaudí a la plaça cen­tral de la urba­nit­zació, pre­si­dida per un bust de l’arqui­tecte. A més, a finals dels sei­xanta, Gaudí va donar nom al modern barri pro­jec­tat per Bofill al sud del pas­seig de la Boca de la Mina. Als setanta, quan s’hi va ins­tal·lar el nou ins­ti­tut, aquest va pen­dre igual­ment el nom de Gaudí, que fou des­plaçat des de la seu de l’antic con­vent de Sant Fran­cesc (ara IES Sal­va­dor Vila­seca), tot i que l’arqui­tecte hi havia estu­diat a l’època dels esco­la­pis. Des del 2007, és obert a la nos­tra ciu­tat el Gaudí Cen­tre, ins­tal·lat al lloc que havia ocu­pat la casa natal d’un altre dels fills il·lus­tres més des­ta­cats de Reus, Joan Prim.

La notícia com­pleta a