Un regidor del PSC de Vidreres s'oposa que hi hagi correbou al poble
Pel portaveu socialista, les bèsties no reben maltractament físic en la festa, però hi pateixen
Dos organitzadors tenen el carnet de benestar animal
El regidor del PSC de Vidreres Francesc Becerra s'oposa que al poble hi hagi correbou dins els actes de la festa major del setembre. Becerra va ser l'únic dels tretze regidors del ple de dimarts que va votar en contra de la tradicional festa. Els altres dotze regidors, incloent-hi el socialista Josep Maria Sort, hi van votar a favor.
Becerra, portaveu de Candidatura de Progrés, vinculada al PSC, celebra que ja no es faci l'empaitada d'ànecs de Roses i que a a Olot l'Ajuntament deixi d'organitzar el correbou del Tura, després de la recent consulta. Regidor des del novembre del 2014, Becerra assegura que va votar “per consciència”. Sosté que en el correbou no hi ha maltractament físic, però que les bèsties hi pateixen igualment. “Que 2.000 o 3.000 persones cridin l'animal en una plaça, ha de causar-li estrès.”
“Dret dels animals”
Becerra és advocat i forma part de la comissió de protecció del dret dels animals del Col·legi d'Advocats de Girona. Considera que la Llei 34/2010 de la Generalitat, de l'1 d'octubre, ja és un primer pas perquè en el futur no hi hagi festes amb animals.
El ple va sol·licitar a Interior l'autorització per organitzar el correbou. Igual que l'any passat, hi haurà bous a la plaça dissabte (3 de setembre) i diumenge (4 de setembre), tots dos dies a la tarda, i bous al carrer (encierro) diumenge al matí (de les 8 a 2/4 de 9). Del 2000 al 2010 no hi va haver encierros, però amb l'arribada de Jordi Camps (CDC) el municipi els va recuperar. Camps els defensa: afirma que ningú li ha fet arribar queixes.
LA FRASE
LA XIFRA
Trenta anys, i la garantia del respecte
L'Associació Correbous Vidreres organitza cada any el correbou, amb el suport del consistori. El president de l'entitat és Francesc Sureda, que explica que mig centenar de persones vetllen perquè “no hi hagi maltractament de l'animal”. “Això ho tenim sagrat.” Sureda i un altre membre de l'entitat disposen del carnet de benestar animal durant el transport. Això garanteix –diu– que els jònecs siguin tractats amb respecte.