La nova taula d'emergència social decep les entitats
La primera reunió de la nova aliança contra els desnonaments i la pobresa energètica acaba sense cap acord
El govern anuncia 18 multes de 10.000 euros a empreses subministradores
La taula d'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, que, d'acord amb un mandat del Parlament, unifica en un mateix òrgan col·legial la taula contra els desnonaments, creada el setembre del 2013, i la taula contra la pobresa energètica, del juny del 2014, es va reunir ahir per primer cop i no va satisfer les expectatives de les entitats. A la taula, hi és tothom: administració, entitats socials, sindicats, bancs, subministradores i representants municipals. L'objectiu és “vehicular mesures urgents per a les persones afectades per desnonaments” i fer front a les situacions de “vulnerabilitat energètica”.
Les entitats van arribar amb una carpeta plena de propostes concretes, les mateixes propostes que repeteixen des de fa anys, i amb més insistència des que el juliol de l'any passat es va aprovar via ILP la llei 25/2015, que, entre altres coses, insta el govern a signar convenis amb les subministradores perquè condonin el deute a les famílies i assumeixin part del cost del servei. I també preveu la imposició de sancions en cas de tall de subministrament.
Però la reunió va acabar com va començar: amb bons propòsits, cap mesura concreta i cap conveni signat. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, i la directora de l'Agència Catalana del Consum, Montserrat Ribera, van admetre la dificultat per tancar acords amb les companyies d'electricitat i gas, però van avançar que estaven a punt de tancar un conveni amb les companyies de l'aigua i que havien començat a “actuar amb diligència i fermesa” amb
les empreses que tallen
el subministrament. Van anunciar la tramitació de 88 expedients, dels quals 18 ja han acabat amb sanció –contra la qual les subministradores han recorregut–, i l'articulació d'un programa per facilitar eines als ajuntaments perquè puguin respondre a les situacions d'emergència. Borràs també va dir que la nova llei que ha de substituir la 25/2015, impugnada en part pel PP, “està molt madura”.
La resposta va ser insuficient per a les entitats, fins al punt que Carlos Macias, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, va anunciar que si la nova taula ha de ser “un espai per dir coses, sense cap operativitat”, ells no estan disposats a continuar.
Macias va dir que “fa 10 mesos que existeix i no han signat cap conveni”, i va criticar que les subministradores i els bancs siguin una mena de convidat de pedra. “Els interpel·lem, els demanem si estan disposats a no desnonar i a no tallar el subministrament, i ni demanen el torn de paraula per contestar”, lamenta Macias. Borràs va reconèixer que “calen convenis” i va garantir que “s'està treballant intensament”.
LES FRASES
El tercer sector atén 1.550.000 persones
A les portes del cinquè Congrés del Tercer Sector Social, que comença avui a Barcelona i que s'allargarà fins divendres, la Taula del Tercer Sector va publicar ahir el baròmetre que mostra la situació actual de les entitats socials. L'any passat, fins a 1.550.000 persones van ser ateses per aquestes organitzacions, un 2,5% més que el 2014. També ha augmentat, en un 6%, el total de ciutadans implicats en les entitats, que es componen de 560.000 socis, 564.000 donants, 350.00 voluntaris i 85.000 treballadors. L'any passat, el tercer sector va moure 3.000 milions d'euros, suma que representa
un 1,42% del PIB. El finançament que reben les organitzacions prové en un 60% d'entitats públiques i en un 40% d'entitats privades. Dels ingressos públics, nou de cada deu euros provenen d'administracions catalanes i, en bona part, de la Generalitat, que n'aporta el 70%. L'estudi també demostra que les entitats socials sovint tenen problemes de solvència i que gairebé la meitat de les quals, el 45,4%, suporten algun deute de les institucions. Tot i la millora d'aquest percentatge respecte al 2014, quan va arribar a ser del 49,6%, aquest deute encara és, segons el president de la taula, Oriol Illa, “una càrrega important
i una anomalia” que “no és lògic suportar”.