“Els nens sahrauís només et demanen temps”

[Josep Gelpí] Bàsicament poder dedicar-hi temps. El nen o nena que arriba és un fill més, amb totes les conseqüències. Inicialment els infants venien a passar un mes, però ara es queden juliol i agost i necessiten un ambient inclusiu on puguin participar de les activitats pròpies d'una família. Sembla poc, però és molt important.
[Natatxa Frutos] Des de fa uns anys es permet als infants repetir amb les mateixes famílies si aquestes continuen amb el projecte. Es creen uns vincles molts forts i suposa un plus de confiança per als pares biològics. Aquest estiu som nou famílies per a onze infants.

[N.F.] Imagina-t'ho. Vénen d'un viatge molt llarg i dur a un país diferent, amb costums que no entenen i amb una llengua que no parlen. El xoc inicial és difícil, però l'adaptació és molt ràpida i marxen amb un bon grapat de paraules apreses.
[J.G.] Recordo que amb els primers que van venir a casa ens enteníem amb signes, però amb el temps els que han anat venint han pogut aprendre de germans o cosins que ja havien viatjat. I com a excolònia el castellà tampoc els és estrany.

[N.F.] La por d'allò que no els és conegut, però en general els costa poc agafar confiança. Hem tingut casos en què han acabat dormint al terra perquè no es feien al llit que se'ls havia preparat o en què diàriament els veies plorar perquè s'enyoraven molt. Estan molt acostumats a l'escalf humà, viure en comunitat i sentir-se protegits.

[J.G.] Molts vénen desnodrits, perquè tenen una alimentació molt bàsica i amb algunes afectacions habituals a la pell i sobretot a la vista per culpa del vent. Les condicions als camps de refugiats són molt dures.

[N.F.] L'aigua i els gelats! La majoria no es mouria de la piscina. El mar es mou massa i no els agrada tant. Els fa una mica de por.

[J.G.] Creiem que hi ha diferents factors. No hi ha hagut una regeneració suficient del nombre de famílies participants, però la baixada més gran l'hem notat a partir del 2010 amb la crisi econòmica. A Catalunya hem passat de 920 a 500 infants. Els que sortien abans per primer cop tenien un mínim de 7 anys i ara els que surten ja en tenen 10 i poden repetir fins als 13.

[J.G.] De molta desesperança i molts joves parlen que la situació no es resoldrà si no tornen a agafar les armes. Fa massa anys que viuen en condicions extremes sense veure'n una sortida. Ara que tant es parla de com es pot ajudar els refugiats siris és un bon moment per fer memòria del conflicte del Sàhara, que no s'ha tancat. Són 180.000 persones que viuen en els camps, que també són refugiats, però semblen de segona categoria.