Embús d'estiu al Canigó

El Canigó té cada estiu problemes amb la freqüentació de vehicles a les pistes forestals que arriben als refugis prop del cim. L'afluència de turistes i excursionistes provoca, també, llargues cues als corriols que s'acosten al cim, a 2.784 metres d'altitud, on es troba la creu engalanada tot l'any de banderes i estelades. Una regulació dels accessos, amb restriccions de circulació, s'aplica a la demanda dels gestors del patrimoni i el medi ambient. Cada any la Prefectura (delegació del govern francès) de Perpinyà publica les normes per accedir al Canigó i les dates –que poden variar d'un any a l'altre– en què la circulació d'automòbils queda prohibida més enllà dels pàrquings des d'on cal continuar a peu fins on comença l'ascensió.

Enguany el decret de la Prefectura especifica que les pistes forestals del Llec que surt del poble de Villerac, Balaig des de Fillols i Merialles des de Castell “no es troben en estat d'absorbir el trànsit d'automòbils que comporta el període de turisme estiuenc” i justifica les restriccions pel risc “d'estacionament anàrquic que pot malmetre espècies vegetals” i per la protecció “d'espècies de fauna d'un interès ecològic primordial”. Del 2 de juliol fins al 28 d'agost queda prohibida, doncs, “qualsevol circulació de vehicles no habilitats més enllà del pàrquing del Rendé”. La pista de Balaig “està prohibida durant tot l'estiu als vehicles privats”. Per accedir amb vehicles motoritzats fins als refugis existeixen serveis autoritzats a pobles com Vilafranca de Conflent, Prada o Vernet. Es poden trobar, també, serveis de lloguer d'ases per arribar fins al peu del cim.

Canigó, en català, és la denominació oficial del massís a cavall de les comarques del Vallespir i el Conflent. La van obtenir el 13 de juliol del 2012 els representants de la mancomunitat de municipis agrupats amb el nom, fins llavors, de Syndicat Mixte Canigou. Aquest reconeixement estatal feia dotze anys que l'havien sol·licitat els municipis concernits i el Consell Departamental (equivalent a una Diputació). Una representació de batlles van reunir-se a París amb la comissió ministerial que atribueix la denominació Grand Site de France (denominació francesa per als paratges naturals protegits). Els membres d'aquella comissió van votar per unanimitat l'atribució oficial del nom Canigó en català. Un argument valorat –a més dels toponímics i històrics presentats pels nord-catalans– va ser l'existència d'una marca de menjar per a animals molt coneguda a França que s'anomena Canigou, i no van voler que es produís confusió amb el Grand Site de France que esdevenia a partir de llavors la muntanya catalana.