La Guerra Civil al Pla

El Joan López es va assabentar de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola el 17 de juliol del 1936, mentre berenava tranquil·lament a l'ombra d'un carro carregat de garbes, relata dins La Memòria del Pla 1931 -1955. El documental es va presentar fa un mes i mig al Centre Cultural de Mollerussa. L'inici del conflicte bèl·lic va agafar per sorpresa moltes persones que, com ell, duien a terme la seva rutina de treball al camp.

“No ens n'havíem assabentat perquè només hi havia ràdios als cafès”, va argumentar en aquell moment la Carme Morera, quan li van explicar el que havia passat. A més, hi afegeix: “El dilluns, quan vam anar a batre a les eres, vam veure baixar camions carregats de pistoles i matalassos i no sabíem què havíem de fer.” Morera explica que els van dir que a partir del dia següent ja no podien anar a treballar a les finques fins a nou avís.

Les vivències de la Guerra Civil Espanyola en primera persona, aportades per una seixantena de testimonis, són les protagonistes d'aquest audiovisual dirigit per Jordi Soldevila i que comença el 2009 a partir d'un projecte del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà que té l'objectiu de preservar la memòria oral de la comarca.

Pocs dies després del cop d'estat es van començar a dur a terme les primeres confiscacions de terres de conreu als grans propietaris del Pla d'Urgell. Els republicans van veure l'inici del conflicte bèl·lic com una oportunitat per fer una revolució i, per aquest motiu, l'organització dels municipis es va passar a regir per comitès locals, que van sorgir de manera espontània i que substituïen els ajuntaments.

“Als més pobres, que no tenien terra, els les van repartir ”, explica Àngel Anglarill, que considera que el procés va beneficiar les persones més afins als membres dels comitès locals, tot i que l'argument de les col·lectivitzacions era el de disminuir les desigualtats socials i garantir que tothom podia accedir a una feina i, per tant, a un sou. El nou ordre establert a la zona també va anar contra l'Església i contra els símbols religiosos.

Mentrestant, al front de guerra hi anaven majoritàriament els joves, alguns, voluntàriament i d'altres, perquè van ser cridats a quintes. “Van dir que si no sortien els fills, matarien els pares. I van sortir els fills, els van posar en un camió i els van portar a l'Ebre, a primera fila. Només en va tornar un dels deu o onze que havien marxat”, relata Ramona Teixidó. “La vida al front era menjar i jaure, si es podia; esperar algun tret i creure els que manaven”, explica Francisco Reig.

La comarca del Pla d'Urgell va conviure més intensament amb la guerra a partir del gener del 1939, un cop trencat el front del Segre que va fer avançar el bàndol “nacional” per tot Catalunya. El desgast del conflicte bèl·lic va fer que, en molts llocs, no es trobessin una dura resistència i, per tant, el procés va ser relativament fàcil i ràpid.