SOCIETAT
L'encaix del joc al turisme
El PSC, la CUP i CSQP debaten la convivència del nou projecte amb el model de turisme familiar
La fiscalitat i els riscos associats als casinos són un dels motius de disputa entre els partits
La CUP i CSQP alerten que pot “distorsionar” el treball fet fins ara
El BCN World continua dividint els partits sobre els seus riscos i beneficis. El redimensionament del projecte de complex turístic als terrenys del centre recreatiu turístic (CRT) entre Vila-seca i Salou, conegut popularment com a BCN World –malgrat que haurà de rebre un altre nom– i la seva convivència amb el model de turisme familiar de la Costa Daurada protagonitzen avui el programa Claus, que El Punt Avui Televisió emet a les 21.00 h. Hi participen els diputats al Parlament Hortènsia Grau (Catalunya Sí Que es Pot), Sergi Saladié (CUP) i el primer tinent d'alcalde de Salou, Toni Brull (PSC). El catedràtic del departament de Direcció de Màrqueting d'Esade, Josep Francesc Valls, és l'expert convidat al debat.
Després que el 30 de juny la Comissió d'Urbanisme de Tarragona va aprovar inicialment per segon cop el pla director urbanístic (PDU) que ha de regir el projecte, el govern de la Generalitat n'ha reactivat la iniciativa, que suposarà la construcció, a tocar de Port Aventura, dels anomenats complexos turístic integrats (CTI), que combinaran places hoteleres, centres de convencions, comerç, oci i el seu ingredient més polèmic: el joc. Està previst que les obres comencin l'estiu del 2017, un cop s'hagi resolt el concurs per decidir quin inversor el tira endavant.
Com encaixarà aquest nou format de complex turístic amb l'oferta turística que ja hi ha a la Costa Daurada (sols la comarca del Tarragonès ja acumula 40.000 places hoteleres) és un dels interrogants que posen sobre la taula els participants en el debat. Si bé Toni Brull (PSC) considera que el joc té un paper “residual” semblant al que es pot trobar en un creuer, i apel·la a models d'èxit de convivència com el de Sentosa (Malàisia), la CUP i Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) ho posen en dubte.
“No es pot dir que el joc és residual quan sense casinos no hi ha projecte”, assenyala Hortènsia Grau (CSQP), que critica que la modificació legislativa aprovada el 2014 (i que farà possible el desenvolupament del projecte) es va fer amb poca transparència i sense estudis sobre aquesta convivència. “No sé si a la família que va a Port Aventura li agradarà sentir de fons el so de les màquines escurabutxaques”, hi afegeix.
En un sentit semblant s'expressa el diputat de la CUP, Sergi Saladié, que recorda que la Costa Daurada ha treballat durant les últimes dues dècades en un nou model basat en la convivència del sol i platja amb altres recursos culturals i naturals. “Això havia aconseguit un consens del territori. Introduir un element que no s'ha pogut debatre i que cap pla turístic preveia, pot distorsionar-ho”, diu.
Per la seva banda, el catedràtic d'Esade Josep Francesc Valls veu possible que el macrocomplex previst als terrenys del CRT pugui ajudar a “ampliar” el “clúster turístic” del Tarragonès sempre que el joc hi tingui un paper “addicional”. En aquest sentit, recorda l'experiència de Las Vegas (Estats Units), on es va fracassar en un intent de complementar el turisme de casino amb el model familiar. Al mateix temps, Valls assenyala el paper reduït del joc a l'Estat espanyol, on sols representa un 3% del PIB.
Turisme massiu o no
La convivència del futur macrocomplex amb tota la infraestructura turística de la Costa Daurada, però, planteja als convidats el debat sobre la conveniència de continuar apostant per un turisme en massa malgrat la seva cara negativa. Per tant, tot i ser un dels municipis que atrau més turistes a Catalunya, Salou té una renda per càpita que no arriba ni a les tres quartes parts de la mitjana catalana.
En aquest sentit, Brull (que també és regidor d'Hisenda a l'Ajuntament de Salou), assenyala que el que necessita el turisme de sol i platja és oportunitats de diversificació de la seva oferta, com les que oferiria el conegut com a BCN World. “L'única indústria que tenim a Salou és la turística. L'objectiu és la desestacionalització de les estades turístiques”, afirma.
Valls, de fet, es refereix a models com el d'Eivissa i Calvià (Mallorca), que han estat capaços de canviar de model a favor d'un visitant de més alt poder adquisitiu, i assenyala l'exploració de polítiques “innovadores en la cultura del lleure” i el treball d'aspectes com l'hospitalitat com a elements imprescindibles. “ Si fem d'aquest projecte un quilòmetre zero i permetem que els visitants coneguin aquest territori, aquí és on els ingressos i la qualitat de llocs de treball es pot revertir”, diu.
Saladié, per la seva banda, creu que s'hauria de plantejar l'escenari que potser el territori ja no pot absorbir més infraestructura turística, i defensa la necessitat que els terrenys del CRT que són propietat de la Caixa i que encara no s'han desenvolupat turísticament reverteixin en benefici dels seus antics propietaris o a un ens públic. “Potser la vocació no és posar casinos i hotels, sinó un parc metropolità que actuï de tap”, defensa.
Grau fa un advertiment semblant, que recorda el consum “intensiu” de recursos que suposa el turisme massiu i dubta de la seva sostenibilitat a llarg termini. La diputada de CSQP també planteja si el nou complex pot perjudicar el creixement de la indústria petroquímica, el comerç de proximitat de zones com Reus o la Fira de Barcelona.
Rebaixa fiscal
La tramitació del projecte a Vila-seca i Salou ha generat des del 2012 un ball de xifres considerable. Per ara, les que segur que es mantindran són les de la rebaixa fiscal aprovada pel Parlament el 2014 per a la taxa del joc, que passarà del 55% al 10%. Tot i així, el vicepresident, Oriol Junqueras, va afirmar la setmana passada que la previsió és doblar la recaptació un cop estigui en funcionament el complex.
“Entenem que per la globalitat del projecte, era una condició que es podia acceptar”, diu Toni Brull fent referència a l'acord entre CiU i el PSC que en la legislatura passada va fer prosperar la rebaixa fiscal. La CUP i CSQP mantenen l'oposició a la reducció, però veurien amb bons ulls un augment de la taxa turística als hotels del futur complex, com planteja el govern, sempre que també es tingués en compte una rebaixa per a altres tipus d'establiments més sostenibles. Pel seu cantó, Valls adverteix que els càlculs de recaptació publicats per Junqueras poden no ser fiables. “Amb sols dos casinos més doblar la recaptació, està clar que alguna cosa no quadra”, detalla.
L'altra gran xifra en plantejar el conegut com BCN World és la dels llocs de treball, que ara el govern fixa en uns 10.000, un nombre que el catedràtic d'Esade considera possible amb la inversió (2.500 milions) prevista. “Parlem de màxims, no de xifres immediates. Consolidar Port Aventura ha costat deu anys”, adverteix Brull, que tot i això veu la xifra “coherent” i un dels “grans arguments” del projecte. Si es confirmés, suposaria acostar l'atur a la demarcació a la mitjana catalana, que ara supera de quasi 4 punts.
Saladié, per la seva banda, manté la desconfiança sobre la xifra i adverteix que el govern està “venent fum” i “jugant amb la misèria”. “Ningú ha vist cap projecte tècnic o pla de negoci que demostri que és possible”, diu. En el mateix sentit, Grau recorda que Port Aventura i els hotels associats generen uns 3.000 llocs de feina, xifra que és la que creu que realment podria generar el futur complex.
Un altre any de tràmits
La tramitació dels canvis urbanístics necessaris per al desenvolupament del macrocomplex d'oci i joc es troben, a priori, enfilant el darrer any. Fins a mitjan setembre el pla director urbanístic (PDU) dels terrenys del CRT afectats estarà en fase d'exposició pública i de presentació d'al·legacions (Aturem BCN World, la CUP i ICV ja han anunciat que ho faran). El nou dibuix modifica el que ja va aprovar inicialment la Comissió d'Urbanisme de Tarragona al juliol de l'any passat, afegint-hi el redimensionament fruit de l'acord entre CDC i ERC, que a la legislatura passada era contrària al projecte. Entre altres aspectes, el límit de la superfície dedicada a joc ha passat de 60.000 m² a 30.000 m².
La previsió és tenir l'aprovació definitiva abans de final d'any, pas que permetria posar en marxa la segona fase del concurs per decidir quin inversor tirarà endavant el complex. Els tres precandidats qualificats a la primera fase que continuen endavant són la xinesa Melco i Hard Rock Café (que segurament presentaran un projecte conjunt amb dos casinos), i la catalana Grup Peralada, que ha buscat un soci extern en la malàisia Genting (gestora del complex de Sentosa) per poder fer un únic casino.
Veremonte es va retirar del procés l'any 2015 després d'haver estat la impulsora original del BCN World (nom que té registrat), que el 2012 es va dir que tindria sis casinos i ocuparia 600 hectàrees. Des de llavors el projecte ha passat sota control del govern i se n'han reduït considerablement les dimensions.