de pobres energètics 9%
645.000 persones no poden mantenir la llar a una temperatura adequada i hi ha més de 400 talls diaris de subministraments
Els ajuntaments alerten que la situació és d'“extrema urgència”
Passar els vespres d'hivern amb espelmes, la ràdio, una miniestufa de gas i ampolles d'aigua calenta per anar a dormir. Anar-se a dutxar tres cops per setmana al centre obert del barri, que ha hagut de recuperar un servei dels anys setanta. Aquests fets són part del dia a dia de com a mínim el 8,7% de la població de Catalunya, que, segons l'última enquesta de condicions de vida de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), reconeixen que no es poden permetre mantenir l'habitatge a una temperatura adequada.
El 2014 eren el 9,3% i el 2012, el 10,7%. Experts i entitats socials que acompanyen famílies en situació vulnerable afirmen que l'estadística es queda curta perquè en el concepte de pobresa energètica, a més de passar fred, hi ha els talls de llum o d'aigua. “És una realitat que veiem dia a dia, i la denunciem, però és molt difícil de quantificar”, adverteix des de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica Maria Campuzano.
De fet, no hi ha una sola manera de definir la pobresa energètica. L'OMS diu que és quan no es pot mantenir la llar a 21 graus a l'hivern. Però també es pot avaluar segons una metodologia britànica –país pioner en l'anàlisi del problema– que indica que és pobre energètic el que ha de dedicar més del 10% de la seva renda a la factura elèctrica. Aquesta indefinició del concepte és un dels elements –entre molts altres– que encallen les converses entre la Generalitat i les companyies subministradores de serveis bàsics per establir solucions contra la pobresa energètica.
Les companyies Endesa i Iberdrola van realitzar l'any passat a tot l'Estat més de mig milió de talls de llum per impagament, segons Facua-Consumidors en Acció. Això és un repunt del 6% respecte al 2014. A Catalunya, l'any passat més de 16.000 persones van sol·licitar a l'Agència Catalana de Consum (ACC) que no se'ls tallés la llum; 12.000 van demanar que no se'ls tallés l'aigua, i 3.847, el gas. Malgrat la falta de transparència per tenir dades reals, Campuzano indica que es calcula que hi va haver uns 434 talls de subministrament d'energia al dia a Catalunya. “Gràcies al temps de vigència de la llei 24/2015 –suspesa en part pel Tribunal Constitucional–, aquest any hi haurà molts menys talls. Però continuem amb el problema, perquè no se soluciona el deute de les famílies.” L'Aliança continua reclamant, tal com proposa la llei, que es creï un veritable fons solidari –amb participació de les administracions i les companyies– per pagar les factures de les famílies que acreditin situació de vulnerabilitat.
Els ajuntaments són ara per ara un dels principals agents en aquesta lluita contra la pobresa energètica, perquè són la primera porta on truquen moltes famílies. “És una qüestió d'extrema urgència que sovint els ajuntaments afrontem en solitari”, va plantejar la tinenta d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, fa uns dies quan es va presentar el I Congrés Català de Pobresa Energètica, que es farà els dies 3 i 4 de novembre a Sabadell. S'hi han implicat els consistoris de Barcelona, Sabadell i Badalona, al costat de la Diputació de Barcelona, la Taula del Tercer Sector Social i Ecoserveis.
“Si només paguem rebuts sense fer tasques d'assessorament, el que s'està fent és engreixar el negoci de les grans companyies”, alerta el tinent d'alcalde de Badalona, Àlex Mañas. A tall d'exemple, el tinent d'alcalde de Sabadell, Joan Berlanga, exposa que l'any passat van cobrir despeses energètiques d'uns 3.000 veïns del municipi.